macedònia blanca

2010-12-26T11:28:00.002+01:00

Visquem-ho de manera responsable! I si encara no ens en fem al càrrec: click aquí

QUE LA LLUM DEL NADAL HI SIGUI TOT L'ANY!

Fam, Carestia, Hambruna, Famine, ...

2010-11-22T16:35:00.002+01:00

Aquí hi ha un video prou interessant sobre un model per acabar amb la fam al món... fita impossible?

2010-10-22T15:04:00.002+02:00

Quina il·lusió... en Joan Sorribes, és tot un artista! Com ja apuntava durant els seus inicis a l'esplai Sant Ignasi, en Joan, ha pogut fer un dels seus somnis realitat!
FELICITATS!

Cliqueu i ho veureu!

Darfur

2010-10-05T11:00:00.003+02:00

A continuació teniu un enllaç de l'exposició que estarà el proper mes al Palau Robert sobre el conflicte armat que avui dia hi ha a Darfur. Cliqueu o passeu-vos-hi si podeu.

EXPOSICIÓ PALAU ROBERT (BCN): La catàstrofe humanitària de Darfur

Tan de bo, després en poguéssim fer una tertúlia o si més no una acció al respecte.

Clam a la justícia social

2010-02-08T09:05:00.003+01:00

Ahir concert de Serrat amb benefici del Salvador... Aquesta cançó segurament, pot explicar bé el clam de molts Salvadorenys per a l'equitat i la justícia social.

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingeu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

A l'altra banda de l'oceà

2010-01-25T16:20:00.002+01:00

13 dies després del terratrèmol que va sacsar Haití i sense haver paït la desgràcia, dos recomanacions que poden ajudar a veure encara més clar, si és que cal, com la pobresa ja preparava el terreny:

Blog La primera esmena: un missatge proper de com s'ha intervingut a nivell internacional.

Per veure l'abans: http://gov.ht/

I per acabar una cançó... la Cançó de dilluns ...

2009-11-16T10:55:00.002+01:00

No pot deixar indiferent com Andrea Bocceli venç dificultats i supera les seves pròpies limitacions per crear i cantar cançons com aquesta...
Siguem forts i atrevim-nos a superar-nos!

Si lo so
Amore che io e te
Forse stiamo insieme
Solo qualche instante
Zitti stiamo
Ad ascoltare
Il cielo
Alla Finestra
Questo mondo che
Si Sveglia e la notte e
Gia cosi lontana
Gia lontana

Guarda questa terra che
Che gira insieme a noi
Anche quando e buio
Guarda questa terra che
Che gira anche per noi
A darci un po' di
Sole, sole, sole

My love che sei l'amore mio
Sento la tua voce
E ascolto il mare
Sembra davvero il tuo respiro
L'amore che mi dai
Questo amore che
Sta li nascosto
In mezzo alle sue onde
A tutte le sue onde
Come una barca che

Guarda questa terra che
Che gira insieme a noi
Anche quando e buio
Guarda questa terra che
Che gira anche per noi
A darci un po' di
Sole, sole, sole
Sole, sole, sole

Guarda questa terra che
Che gira insieme a noi
A darci un po' di sole
Mighty sun
Mighty sun
Mighty sun

Un dilluns tranquil... Better together!

2009-11-02T13:22:00.002+01:00

De vegades... és millor començar la setmana tranquil·la i saber que és millor estar al costat dels que un estima! Vinga estireu-vos i disfruteu d'aquest regal!!!!!!!!!!

"Better Together"

There's no combination of words
I could put on the back of a postcard
No song that I could sing
But I can try for your heart
Our dreams, and they are made out of real things
Like a, shoebox of photographs
With sepiatone loving
Love is the answer,
At least for most of the questions in my heart
Like why are we here? And where do we go?
And how come it's so hard?
It's not always easy and
Sometimes life can be deceiving
I'll tell you one thing it's always better when we're together

[Chorus:]
MMM it's always better when we're together
Yeah, we'll look at the stars when we're together
Well, it's always better when we're together
Yeah, it's always better when we're together

And all of these moments
Just might find their way into my dreams tonight
But I know that they'll be gone
When the morning light sings
And brings new things
For tomorrow night you see
That they'll be gone too
Too many things I have to do
But if all of these dreams might find their way
Into my day to day scene
I'd be under the impression
I was somewhere in between
With only two
Just me and you
Not so many things we got to do
Or places we got to be
We'll Sit beneath the mango tree now

It's always better when we're together
Mmmm, we're somewhere in between together
Well, it's always better when we're together
Yeah, it's always better when we're together

MMmmmm MMMmmmm Mmmmmm
I believe in memories
They look so, so pretty when I sleep
Hey now, and when I wake up,
You look so pretty sleeping next to me
But there is not enough time,
And there is no, no song I could sing
And there is no, combination of words I could say
But I will still tell you one thing
We're better together.

un dilluns a les antípodes...

2009-10-27T12:48:00.000+01:00

Ja hi tornem, el cap de setmana ens abandona i la castañada cada vegada és més aprop... però i a Austràlia què deuen fer?

Waltzing Matilda

Once a jolly swagman camped by a billabong
Under the shade of a coolibah tree,
And he sang as he watched and waited 'til his billy boiled
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me"

Waltzing Matilda, Waltzing Matilda
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me"
And he sang as he watched and waited 'til his billy boiled,
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me".

Down came a jumbuck to drink at that billabong,
Up jumped the swagman and grabbed him with glee,
And he sang as he shoved that jumbuck in his tucker bag,
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me".

Waltzing Matilda, Waltzing Matilda
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me"
And he sang as he shoved that jumbuck in his tucker bag,
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me".

Up rode the squatter, mounted on his thoroughbred,
Down came the troopers, one, two, three,
"Where's that jolly jumbuck you've got in your tucker bag?"
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me".

Waltzing Matilda, Waltzing Matilda
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me"
"Where's that jolly jumbuck you've got in your tucker bag?",
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me".

Up jumped the swagman and sprang into the billabong,
"You'll never catch me alive", said he,
And his ghost may be heard as you pass by that billabong,
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me".

Waltzing Matilda, Waltzing Matilda
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me"
And his ghost may be heard as you pass by that billabong,
"You'll come a-Waltzing Matilda, with me."
"Oh, You'll come a-Waltzing Matilda, with me."

Apa doncs bona setamna ; )

Doble dilluns

2009-10-12T14:02:00.000+02:00

Setmana amb doble dilluns així que doble premi lectors i lectores:

Glory Days (The Boss): un clàssic nascut l'any 1984! Fantàstic.

Fernando (ABBA): un altre estil, més pop, més melòdic i evidentment amb menys rock però mítica cançó de totes maneres.

Bona setmana!

primer dilluns de més!!!!!

2009-10-05T13:58:00.000+02:00

Avui música amb molta canya! Que a més aquest grup amb història s'ho mereixen prou!

BON DILLUNS i a disfrutar d'aquesta tardor calurosa amb Do Ya!!!!

Cançó de dilluns de FESTA MAJOR!

2009-09-28T13:56:00.000+02:00

Segurament podria posar algun que altre video més relacionat amb les tradicions que arrelen a terres de ponent però la nostàlgia en aquests inicis de videos/música de dilluns m'ha arrossegat a la Janet Jackson!

Apa a sortir al carrer i gaudir de Lleida!

Els dilluns de música

2009-09-14T13:36:00.000+02:00

Cançó italiana! Per començar aquesta nova "costum" de musicalitzar els difícils dilluns... No serà fàcil però s'intentarà!

Per dimenticare (Zero Absoluto)!

BON DILLUNS!

I de benvinguda.... el CAMP NOU!

2009-02-03T15:35:00.001+01:00

Amics i amigues,

Anar amunt i avall pel món avui dia no és pas res "especial", de fet podria dir que es banalitza... es globalitza (si algú ho vol comprovar li recomano la visita a Brussel·les).

Quan després d'un temps fora del lloc d'origen un torna, pot ser que vegi les coses un xic diferents... i acostumar-se al dia a dia, pot ser complicat. Tot i així hi ha cosetes que fan especial el dia a dia, com per exemple:

Barça-Español (quarts de final de la Copa del Rei).... 3 a 2!!!!

vam disfrutar moltíssim!!!!!

Fins noves notícies des de...

I això ja s'acaba... This is almost finnished...

2009-01-20T23:04:00.000+01:00

Dear all,

Since I wrote about the snowing days in Brussels I don't have enough time to give you news from Brussels... and now... now it's almost the moment to take the plane... how it will be to go back?.... I am sure that at the end I will feel like always, at home.

Anyway before leaving I want to thank all the people that I've known in Brussels for the funny time. I hope that our lives will cross their ways ... maybe in the airport, maybe in the cinema, maybe in a bar, maybe in Lleida, maybe in Barcelona... who knows?

Take care, and ... thank you, merci, grazie, obrigada, gracias, danke, bedankt!

Amics tots! Ja arribo!!!! ; )

Brussel·les informant...

2009-01-08T19:59:00.000+01:00

Hola a tothom i BON ANY també!

La tornada a Brussel·les destaca sobre tot per la neu. Els carrers blanquets, els parcs solitaris i la gent tapada a més no poder... ara veig una altra cara de Brussel·les.

Espero que les vostres reentrades no suposin una gran costa amunt!

Fins ben aviat!

AI, IA or SS

2008-12-21T22:20:00.000+01:00

Bon jour!

En aquests dies m'he adonat que hi ha un tipus de persones que siguem d'on siguem i estiguem on estiguem ens agrada celebrara l'AI (Amic Invisible) the IA (Invisible Friend) o també anomenat Secret Santa. Per a mi ha sigut el primer cop que he celebraré tres vegades aquest tipus d'aconteixement fora de Lleida on també aquest any ho celebraré tres vegades més.

El joc, com molt bé es pot veure en el link, és un joc tradicionalment conegut i on, com en tots els jocs, hi ha unes normes. Però el curiós i característic és que no són unes normes marcades sinó que cada grup d'amics, de companys d'empresa, de companyes de pis,... marquen les normes i les característiques. Així, l'únic que mantenen tots els Amics Invisibles arreu és la intriga i l'emoció de fer un petit detall elaborat, comprat o mig i mig i de rebre'n un amb la mateixa intriga i emoció. Es podria dir que és mantenir una mica l'esperit de la incociència dels infants però en format "Adult".

La veritat és que després de veure als meus companys de la Coca-Cola (de nacionalitats totalment diferents), a les del pis i adonar-me que arreu es manté aquest esperit... Crec que val la pena trobar l'estoneta de fer-ho perquè en el fons és mantenir l'esperit d'amistat i coordalitat envers els altres.

Aquí us deixo amb algunes fotos d'AI:

FINS BEN AVIAT i BON NADAL ESTIMATS LECTORS!

El derbi viscut a Bruxelles

2008-12-14T18:00:00.000+01:00

Bones a tots!

Ahir es jugava el derbi Barça-Madrid al Camp Nou i aquest va ser viscut fins i tot a Bruxelles on jo mateixa vaig poder disfrutar-lo al bar miguel y christian.

L'ambient va fer que a més de disfrutar del partit disfrutés de compartir una estona amb una noia espanyola, una portuguesa, dos belgues, un chinés i tots atenent les jugades del Barça i del Madrid retransmeses en italià. Així que imagineu-vos... fins a quin punt arriba la veu de FORÇA BARÇA!

Fins prosperes notícies!

Simply Köln!

2008-12-03T18:38:00.000+01:00

El diumenge passat el nostre destí va ser Köln, i la companyia molt interessant: Sagrario (Esp), Alexandra (It), Dario (It) i Marzia (It).

El tren salía a las 6:58 de la mañana y en dos horas y un cuarto después de haber hecho un par de cabezaditas estábamos en el centro de Köln. El tiempo no acompañaba, estaba lloviendo y el cielo totalmente gris, la mejor idea era comer un buen desñuno y reponer fuerzas.

Luego lo primero que visitamos fue la Catedral, incluso subimos a la torre desde donde se ve toda la ciudad.
El resto del día estubimos paseando por los diferentes mercados de navidad que hacía justo cuatro días habían empezado y comiendo las salchichas, los pasteles y todo tipo de alimentos que daban o vendían en los xiringuitos.

Espero que las fotos ilustren bien, lo bien que nos lo pasamos y cómo ya se respiraba completamente el ambiente naviño (a parte de mucha comida que provamos)!

Fins aviat,

i... també al Parlament Europeu!

2008-11-29T16:04:00.002+01:00

Hola molt bones a tots!

Abans que res vull dir... Grazie mile Marzia senza di voi non sarebbe stato possibile!

El passat dijous vaig poder visitar el Parlament Europeu, gràcies a la Marzia que hi treballa com a practicant. Va ser una visita curta però em va donar prou temps per veure la magnificiència i les grans dimensions del Parlament... sol cal que us imagineu que cada país té una sèrie de diputats i que aquests tenen al seu càrrec unes 3-4 persones (un funcionari, un asistent i un becari o dos...). En el Parlament hi ha de tot: botigues, bancs, i fins i tot recepcions amb aperitiu inclós ja que cada dia o gairebé cada dia hi ha un aconteixement que acostuma a aplegar persones ilustres d'arreu d'Europa.

Em va semblar molt interessant, per a qui no s'ho cregui, aquí va la prova:

Fins prosperes notícies!

cançons interessants

2008-11-26T20:01:00.000+01:00

Hola a tots,

Aquí us poso una cançoneta que ha arribat fins a Brussel·les, té molta història i espero que li trobeu la gràcia.

Ja arriba el cap de setmana...

Fins ben aviat!

Fred, VISITA, fred, i.... NEU!

2008-11-24T19:28:00.000+01:00

Amics i amigues, el cap de setmana ha anat volant!

I com que ha anat tan ràpid i fantàstic gairebé no tinc paraules per descriure com he anat descobrint Brussel·les i voltants, així doncs us deixo amb les fotos de Gent, Bruges i Brussel·les, després de la primera nevada de l'hivern la qual ha vingut acompanyada de la visita del cap de setmana... el Samuel.

1) inici del cap de setmana divendres... un bon sopar en un petit lloc anomenat La Sublime Porte amb música en directe!
2)Dissabte: Arribada a Bruges, i en comptes d'estació de busos... ens topem amb una multitud de bicis!

2) Passejada per Bruges... a correcuita, el cel està canviant de colors constantment i sembla que la neu tornarà a amenaçar. Tot i així els parcs i els canals van captivar la nostra atenció.

3) Passejada per Gent: carrerons, carrers, esglèsies, visita guiada per la Cecilia (companya de feina). Els canals són un tret comú amb Bruges.

4) Diumenge de nevada a Brussel·les... passejada amb els peus xops (vull les meves botes vibram!), relax, dinar bo fet a casa i crep de xocolata!!!!

Fins noves i congelades notícies... ben aviat....

(avui dilluns ha tornat a nevar!)

La santé dans la rue.

2008-11-20T09:04:00.000+01:00

Atenció amics i amigues!

Avui comença a macedònia una nova secció, un espai anomenat "trobat al carrer". Hi hauran anuncis, senyals viàries anecdòtiques, objectes estrafolaris i de més curiositats que arreu vagi trobant.

Per começar... La santé dans la rue. Un curiós anunci per fer motivar l'atenció viària, made in Bruxelles.

Fins noves edicions!

Aspectacular... diguem-ne!

2008-11-14T13:56:00.000+01:00

Senyors i senyores, amics tots... ladies and gentelman!!!!!

L'esperit esplaienc ha arribat fins a Brussel.les! Dijous passat després del meu examen per obtenir el certificat de nivell debutant de Francès, vaig sortir escopetejada de l'Alliance Français perquè aquell mateix dijous havia rebut un sms del Lluís (el meu germà gran) anunciant la imminent arribada a Brussel.les d'ell i el Pau (germà petit)! La tarda al laboratori la vaig passar amb molts nervis, tenia ganes de veure'ls de nou.

Primer vaig trobar-me amb el Lluís i mentre esperàvem al Pau que sortia per una altra boca de metro vaig girar el cap en sentir soroll de maletes, em vaig firar, i... allí estaven: el Garreta i l'Aixalà (Blanca Aixalà) i de cop dos persones més corrent em van abordar... la Mercè i... l'Oriol!!!! Mare meva... que fuerte me parece!!!! El Lluís, m'havia pres ben bé el pel (gràcies)!

D'aquesta manera van començar els seus 3'5 dies a Bélgica i així també començaven per mi uns 3'5 dies intensos, i plens d'anècdotes (evidentment).

Els nois, es van allotjar a l'Hostal Derby a 10 minuts de casa on vam dormir la resta. El dijous vam sopar a casa on van conèixer a totes les components del pis, després de tanta intriga veient solament les fotos del blog. Va ser una estona molt distesa i en la que s'intuien uns dies estupendos.

Divendres, la seva destinació era Gent i la meva la Coca-Cola tot i que jo vaig trobar el camí amb més facilitat que ells perquè segons van dir van tardar força en sortir de Brussel·les, ells s'ho van passar força més bé (crec). A la tarda ens vam trobar tots per menjar un deliciós gofre (Jofre, pels amics), passejar per la Grand Place, veure el nen que fa pipí i anar a sopar a un lloc que vam decidir unànimement que era molt bonic i mooooolt bo! Amb energia carregada ens vam dirigir al bar que anomeno bar dels mapes i que ja he comentat anteriorment. Va ser una estona molt divertida!

I el dia següent: Brussel·les! Amb no gaires forces... però les suficients el dissabte aviadet ja els vaig fer començar a caminar, 10 minuts i el Palau Reial (feien una desfilada militar perquè era el dia de la Dinastia), 10 minuts i el Parc de Brussel·Les, 10 minuts i la Catedral (ja estaven agotats...), 10 minuts i el Parlament, 10 minuts i... Brussel·les ja l'havíem pràcticament vist tota. Després a 10 minuts, vam parar a menjar "frites" (patates fregides, fetes a lo belga) i vam experimentar un dinar a lo belga. A menys de 10 minuts vam arribar a casa, per descansar una estoneta, agafar forces i tornar a caminar amunt i avall per Sablon fins trobar una creperie per casualitat, un lloc molt bonic on per sort els turistes no hi arriben... i així doncs vam sopar en horari també belga. I com que l'energia no se'ns acabava vam anar al Karaoke una estoneta... fins que vam tornar a casa per fer les maletes... el moment crític arribava... marxaven...

Ja han marxat! A les 4 del matí han marxat... i ara tinc un record estupendo... Moltes gràcies!

Durant aquests dies, ens hem en recordat de tots els que haguéssiu volgut venir però no vau poder... no us preocupeu tindreu xocolatines també!

N'estic segura que aquest és el començament de varios viatges!!!!!

FINS A LA PRÓXIMA!!!! (compte enrrera!)

Il sabato del villagio

2008-11-09T16:58:00.000+01:00

La donzelletta vien dalla campagna
in sul calar del sole,
col suo fascio dell'erba; e reca in mano
un mazzolin di rose e viole,
onde, siccome suole, ornare ella si appresta
dimani, al dí di festa, il petto e il crine.
Siede con le vicine
su la scala a filar la vecchierella,
incontro là dove si perde il giorno;
e novellando vien del suo buon tempo,
quando ai dí della festa ella si ornava,
ed ancor sana e snella
solea danzar la sera intra di quei
ch'ebbe compagni nell'età piú bella.
Già tutta l'aria imbruna,
torna azzurro il sereno, e tornan l'ombre
giú da' colli e da' tetti,
al biancheggiar della recente luna.
Or la squilla dà segno
della festa che viene;
ed a quel suon diresti
che il cor si riconforta.
I fanciulli gridando
su la piazzuola in frotta,
e qua e là saltando,
fanno un lieto romore;
e intanto riede alla sua parca mensa,
fischiando, il zappatore,
e seco pensa al dí del suo riposo.

Poi quando intorno è spenta ogni altra face,
e tutto l'altro tace,
odi il martel picchiare, odi la sega
del legnaiuol, che veglia
nella chiusa bottega alla lucerna,
e s'affretta, e s'adopra
di fornir l'opra anzi al chiarir dell'alba.

Questo di sette è il più gradito giorno,
pien di speme e di gioia:
diman tristezza e noia
recheran l'ore, ed al travaglio usato
ciascuno in suo pensier farà ritorno.

Garzoncello scherzoso,
cotesta età fiorita
è come un giorno d'allegrezza pieno,
giorno chiaro, sereno,
che precorre alla festa di tua vita.
Godi, fanciullo mio; stato soave,
stagion lieta è cotesta.
Altro dirti non vo'; ma la tua festa
ch'anco tardi a venir non ti sia grave.

Aquesta vegada... comparteixo un poema en italià, ja que ha sigut un cap de setmana amb alguna que altra reflexió amb la Marzia i aquest poema, és molt bonic.

Fins prosperes notícies... amics.

Visita directa de Lleida ... Benvenue Laura!

2008-11-02T19:49:00.000+01:00

Quan amb una persona has compartit passejos i passejos pel carrer major de Lleida
... quan has compartit hores interminables xerrant,... i xerrant
I quan ja són molts anys d'amistat... doncs què millor que compartir un cap de setmana a Brussel·les?

La ruta turística ha sigut ràpida, molt intensa i plena d'anècdotes com en el moment que una línia de metro es va espatllar i ens vam quedar en una zona de la ciutat tan desconeguda per mi com per ella. Vam poder disfrutar plegats de la festa de La hora Frisky i de bons wafles i patates frigides ... i fins i tot d'una visita al museu dels instruments (lloc que s'ha guanyat un post al blog... més endavant). Fins hi tot ens vam permetre el luxe de fer un bon dinar dissabte (pasta i pollastre al forn, tot manufacturat a casa Rue Stevin) i bon dinar diumenge (al restaurant del museu dels instruments).

Que divertit descobrir Brussel·les en bona companyia!

fotos? tranquils que ja arriben : )

Fins prosperes notícies!

Leuven, Lovaina

2008-10-31T22:16:00.000+01:00

No vull deixar de compartir amb vosaltres, lectors, la petita visita que vaig fer (juntament amb el Samuel, la Marzia i el Manuel) el diumenge passat a Lovain.Per tal de fer-vos la lectura un xic més animada, us proposo el següent:

A) Per aquells que no sapigueu on para Lovain cliqueu aquí i aquí, després si voleu seguiu llegint.

B) Pels que saben on està Lovain però no coneixen la seva història cliqueu aquí.

C) Pels que ho saben tot, aneu al final... hi han les fotos ;)

D) For those that don't understand catalan, please be pacie(I am joking, again). Please go at the end, there´s a brief and pictures as well.

Leuven, com ara ja sabeu, és una ciutat amb gran importància a nivell universitari, per això la millor manera de visita-la és utilitzant a un ex-estudiant. Així doncs, el Manuel (va estudiar 2 anys Economia a Leuven), ens va fer de guia per una ciutat amb edificis i façanes precioses. L'aparença de Lovain és de poblet, però un poblet força intel·lectual (sol com a detall sapigueu que la universitat és propietària de més de mig poble! I que durant l'època universitària els habitants es dupliquen!).
Durant la ruta vam anar bastant a per la feina ja que el dia no era gaire assoleiat i passejar no era la nostra prioritat. Tot i així vam poder veure els llocs més emblemàtics: la Catedral, l'Ajuntament, la Fac. d'Economia, la fàbrica cervesera més important d'Europa (marca Artois) i fins i tot una residència per a viudes de la post-1a guerra Mundial que és patrimoni de la humanitat.Per no perdre el costum comentar-vos que vam menjar el millor wafle (gofre) fins el moment i unes pites per dinar. Tot boníssim! La companyia també va ajudar a que el dia fos divertit, a més van ser molt amables de no monopolitzar els temes de converça entorn l'Economia ja que tots ells ho són.

+ FOTOS:

Arreveure amics!!!!!

Emisión breve Stop

2008-10-28T09:41:00.000+01:00

Atención atención NOTICIÓN!

macedoniablanca establece contacto con La hora Frisky

La situación en la que se encuentran gran parte de los residentes de la ciudad de Bruselas, lleva a esta gran parte de gente a establecer contactos rípidos y con facilidad por medio de un amigo de un amigo, que tiene una amiga que es la compañera de piso de una compañera de trabajo... Esta es la cadena normal cuando conoces a alguien.

Mi encuentro con la hora frisky ha sido más breve: Marcia mi compañera de piso, conoció en el parlamento a Manuel el qual lleva ya cinco años en Bélgica y que por lo tanto ya está bastante instalado en Bruselas. Marcia conoció a los amigos i amigas de Manuel... y nada... ellos le hablaron de que tienen un programa de una hora semanal (miercoles de 20h a 21h) en una radio: radio alma, ella les habló de mi. Y ahora macedoniablanca ya se ha abierto las puertas al mundillo de la radiodifusion.

Seguiremos en contacto friskys!!!!

Primer visita... Cap setmana de trobada i retrobada!

2008-10-28T09:25:00.000+01:00

Estimats lectors tots!

Sento el retard d'aquest post, però de vegades les bones noticies arriben amb retard oi?

El divendres 24, just divendres passat va arribar volant la meva primera visita de terres Lleidatanes... el Samuel es va presentar a la Coca-Cola per fer una visiteta que ha durat tot just fins avui!El planning de coses a fer estava saturat, pràcticament. Gairebé ho tenia tot planejat, sort que me'n vaig adonar prou aviat que el millor era no seguir gaire el mapa... ja arribaríem a veure-ho tot... el més important era sentir la seva prespectiva en una ciutat en la que jo ja comenco a estar-hi prou "integrada" com per poder opinar objectivament.

Les visites i actes diversos: visita al Maneken Pis, Grand Place, menjar Gofres, visita al Palau Reial, passeig per carrers i carrerons molts d'ells encara per descobrir inclus per mi mateixa... lo qual encara ho fa mes bonic, degustar el menjar tipic de la zona (que bo), visita a Lovain, passejos amb Sol, passejos amb fred,...

Les fotos :

Antwerpen, Anvers o Amberes... el mateix

2008-10-23T15:33:00.000+02:00

Sense més miraments, ni llargues introduccions avui us informare tan bé com pugui sobre la segona ciutat mes gran de Bélgica la qual vaig visitar diumenge 19 després de passar un dissabte replet de feina i amb ganes de descansar.

Aquest cop la companyia va ser també força agradable: la Marcia (Italia), la Marika (Franca) i en Thomas (Bélgica).

De bon matí vam anar amb cotxe cap a Amberes o Antwerpen (ja us haureu adonat que aquí sempre tenen més d’un nom totes les localitats). En solament 30 minuts aprox vam ser-hi… el temps no acompanyava gaire, més aviat estava grisot i sense gaire prespectives de millora.

El GPS ens va guiar cap al centre de la ciutat on vam poder aparcar el cotxe en un pàrking (és difícil trobar aparcaments en el centre). Just sortir, ens vam topar amb la magestuosa catedral.

La resta del dia va passar volant: passejant, visitant la casa de Rubens, menjant un wafle portat de casa i finalment visitant el museu dels diamants.

Sembla mentida lo divers que pot arribar a

ser aquest país amb lo petit que és, es podria atribuir al creuament de cultures, a l'evolució que ha anat fent poquet a poquet? Qui sap...

Fins prosperes notícies,

Brussel·les = Exposicions, cosmopolit city and WAFLES!

2008-10-18T13:17:00.001+02:00

Bon jour!

De mica en mica vaig descobrint les cares de Brussel·les i les diferents activitats que pot arribar a oferir.

Ahir, podríem dir que vaig viure la part més cosmopolita i alhora "divertida" de la ciutat. Després de la jornada laboral, i sense canviar-nos a un estil més informal, vam anar la Sagrario, la Marcia i jo cap a la Casa d'Asturies on m'havia assabentat que hi havia una exposició multimèdia de dos artistes asturians (comunitat que abunda entre els espanyols residents a Brussel·les). Així doncs vam passar el vespre allí degustant algunes "chips" (vaja patates fregides pels amics i fora de les exposicions fashions), fent d'intèrprets d'art i xerrant amb gent bàsicament asturiana... Una persona, una història... imagineu-vos quin munt d'històries! I és que no em deixa de sorprendre com la gent s'està aquí ... alguns resignats, altres amb visió temporal i també alguns molt concients de les ventatges que comporta respecte el seu país d'origen.

Quan començaven a quedar únicament els amics dels artistes vam marxar en busca d'un wafle (o gofre pels amics, també) que vam pendre prop de la Grand Place.

Així doncs "ben alimentades" (sort que havia berenat que sinó...) vam anar a un bar anomenat St. Gery i allí vam poder estar calentets una estona mentre contemplàvem la cara més divertida i rústica d'un bar una mica amagadet en el centre de la ciutat i que estava ambientat de manera molt intel·ligent amb mapes antics d'arreu del planeta (així aconsegueixen que tothom s'hi senti com a casa).

Amics, amigues,... el LochNess és molt xulo també eh...

Fins prosperes notícies ;)

Conta'm un conte...

2008-10-18T12:40:00.000+02:00

Soc una incondicional dels llibres, dels contes, i de les històries i historietes. Per què? Molt fàcil. Els contes permeten imaginar, crear i evadir-se. I el millor de tot és que sempre hi ha paral·lelisme amb la realitat: hi ha protagonistes, personatges que passen desapercebuts, antagonistes,... També hi poden haver crisis, desventures i alegries!

La vida... la vida és un conte amics meus, i cada dia podem escriure'n una pàgina. Per tant, podríem dir que el dia a dia, forma part del nostre conte. Així que somi! Contstruim la millor història possible, i que sigui amb els peus a terra reconeixent les crisis, vivint les alegries, amb somnis i alhora xafant ferm.

Així que.... hi havia una vegada...

Capucino, compres de dissabte, descans i visita a la costa...

2008-10-12T11:00:00.000+02:00

Un cap de setmana més ha passat... i a diferència de l'anterior aquest ha sigut xaxi piruli climatòligament parlant. A més a més, hi ha hagut una miqueta de tot.

Per començar el dissabte la Marcia va preparar capuccino per a totes, imagineu-vos un capuccino fet per una italiana, mmmm boníssim i molt escumós!

Amb les piles carregades la sortida de casa va ser imminent ja que el Sol s'intuia i la Marcia i jo frissàvem per a que l'escalfor del Sol ens toqués ni que sol fos una miqueteta... Tot i així la Llei de Murphy es va complir, va ser posar el peu a la borera i que un núvol immens tapés el Sol. Així doncs, el matí de compres va quedar una mica gris.

Tot i això, els nostres pregs no van desasperar i el diumenge un Sol gairebé espatarrant ens va acompanyar al viatget a Oostende

És una ciutat costera de la part flamenca ... així que us podeu imaginar què hi vam trobar: gavines voladores, pescadors, un mercat de peix super bé de preu, i clar una catedral immensa i de l'estil arquitectònic que regna per Bélgica.

A més a més, d'un dia climatològicament parlant inèdit, també van ser inèdits els Smoutbollen, una mena de boles amb sucre glacé, boníssimes!

Doncs bé amics amb aquest cel tan blau m'acomiado fins a la prospera aventura!

Setmana 41

2008-10-09T23:00:00.000+02:00

Ja ha passat la setmana nº41 (estic començant a acostumar-me a organitzar l'agenda pel número de les setmanes... sí sí, les setmanes també tenen número!!!!)

Durant aquests dies cal destacar que quasi no ha plogut, i això com ja sabeu els que heu anat seguint la crònica del Sr. Tomàs Molina o de qualsevol telenotícies, aquí, a Brussel·les és un fet gairebé paranormal.

A banda d'aquest apunt climatològic avui vull destacar un nou fet relacionat amb el menjar, en honor a un dels comentaristes habituals al blog, ja que avui celebra el seu aniversari ;)
Doncs sí sí amics, aquesta setmana hi ha hagut dos aconteixements que utilitzant l'excusa de fer un sopar han reunit un conjunt de persones de diferents nacionalitats i realitats, per a que vegueu la importància del fet de menjar.

El primer va ser el sopar que vam fer el dimarts a casa Rue Stevin,
amb totes les companyes de pis i amb el menjar portugués cuinat per la Paula com a protagonista. El plat que vam menjar va ser Bacalao a la brass a base de bacallà, patates fregides i ou. Tot plegat ho vam amenitzar amb una mica de música en directe gràcies a uns amics de la Sagrario que van portar la guitarra i el saxo i la Carinne que va tocar l'acordió.

El segon sopar va ser de fet, el primer sopar amb els companys de feina i va ser en honor a una noia, la Suzan, que marxa cap al seu país, Turquia, perquè ha trobat feina.
El sopar va ser molt a prop de casa, en un lloc típic de menjar turc. Va ser una estona força agradable tot i que un dels temes eren entorn les begudes, i la feina... Fet que em va fer adonar que cal saber separar bé la feina del lleure.
Aquí en teniu algunes fotos, de plats:

Així doncs, família tota, amic i amigues i lectors BON CAP DE SETMANA!!!!!

(per terres belgues anuncien bon temps així que... potser fem una escapadeta).

Fins properes notícies!

Feedback .... 25- 29 Setembre...

2008-10-08T09:00:00.000+02:00

El cap de setmana passat va ser intens al màxim. Dijous a les 22:15, li agafo prestat el cotxe al Migue (moltes gràcies!) per anar a l'aeroport. Allà m'he de trobar amb el Pau i el Lluís per tal de recollir la Blanca. Després de més de 3/4 d'hora d'espera, apareix somrient per la porta! L'abraçada apunta a un cap de setmana ple d'aventures. Anem cap al pis del carrer Aragó; la veritat és que va prenent forma i cada cop és més agradable. Després, cap a Sant Cugat a dormir. Al dia següent, la Blanca ha d'anar a la UAB a saludar i jo a imprimir els bitllets per al tren.

Pugem amb el Pau a un Talgo de fa 40 anys (quasi es desmunta un seient i tot). Al cap d'un parell d'hores d'anècdotes i endormiscaments, arribem a Lleida! Després de sis setmanes, hi tornem! La tarda passa volant: ens presenten la nova bici, passem pel dermatòleg, passejada pel carrer major,... i cap a casa a sopar.

La següent etapa és l'assaig de castells. Realment, multitudinari: parem un 4d7net fins acotxador preciós, el mateix amb el 3d7. La feina d'avui, però, és la del folre. Un curiós 2d7f amb nervis, però preciós i una prova fins a quints validen l'intent de diumenge. Visita al Loch Ness per saludar l'Oriol i companyia i a descansar.

ElDissabte al matí, a 2/4 d'una, anem a la celebració dels 25 anys de casats dels pares Salinas Roca. Una cerimònia íntima i molt, molt, molt viscuda. En l'ambient familiar,

molta complicitat i fins i tot alguna menció a l'status que cadascú exerceix. El dinar va ser espectacularment genial. Envoltat pels germans Salinas Roca, el plaer de la bon menjar) van consumint la tarda. Fins i tot em toca el rebre amb el cosí "xinxón" de la Blanca quan quasi em carrego el seu projector (ups!).

A la tarda, és el moment de la visualització. Hem quedat amb la Sònia i el Rubén que anirem a la Paeria per visualitzar els castells de l'endemà. Hi estan fent un concert de la Banda Municipal de Lleida. Toquen "Pirates del Carib" i "We are the Champions", el que ens confirma que la visualització està completa; esperem que les notes quedin impregnades a les parets de la Plaça i l'endemà tornin a sonar. Anar de la Paeria a la Parrox ens porta aproximadament 3/4 d'hora entre múltiples salutacions. Sopem a casa amb un embolicat Espanyol-Barça i a dormir, que l'endemà ens n'espera una...

3/4 de 7: ulls com plats. Samuel,... tranquil, intenta dormir una mica més.
7:00 per què no són les 12 ja?
7:15 vinga va homa vaaaaaaaaaaaa
7:30 dorm, dorm, dorm
7:45 No puc més. M'aixeco, em preparo un cafè amb llet i vaig a estrenar la bici!
8:10 Ja estic sobre la bici.
8:45 Per primera vegada en la meva vida, caic de la bici fotent-me de lloros i pelant-me el palmell de la mà esquerra (mala senyal?) Torno cap a casa
9:20 Dutxa, em vesteixo de casteller i cap al local falta gent
10:10 Tinc un lloc reservat, agafo el plat, vaig a carregar de teca i en tornar, quasi caic per segon cop. 3 Nesteas (un per cada castell de vuit) m'esperen!! Quin fart de riure
Estic molt, però molt, però molt nerviós. Fins ara estava relativament i sorprenent tranquil. L'emorzar em posa els nervis al 200%. No sé si podré aguantar, estic al límit de l'ansietat.
Per sort, en arribar a la Plaça Paeria, els nervis s'esvaeixen per complet. Sorprès (i alleujat) per aquest fet, comencem l'actuació.

Havia quedat un momentet abans de l'actuació amb la Laureta per fer-li una abraçada i contar-nos quatre coses perquè amb la reunió d'esplai aquell mateix matí i tot no hi havia hagut temps. Estava sola... la plaça de La Paeria es començava a omplir i jo començava a sentir un no se què... unes ganes de veure castells, ganes d'estar a Lleida vivint un moment que podia ser molt bonic... em sentia com a casa!
Vaig començar a veure cares conegudes i amb la Núria de la Fuente ens vam col·locar en bona posició, tot i que jo li deia que era estanya perquè no era la nostra habitual... era la millor posició per estar a prop de la pinya i veure el castell de ben a prop. De seguida van començar a entrar els pilars i pam ja estava montat el 4 de 8 de Castellers de Lleida. Seguidament era la ronda de Mataró i després Minyons de Terrassa i així successivament. De seguida vaig sentir com l'Àlvaro (cap de pinya) cridava noms per montar el folrre... i llavors me'n vaig adonar que la cosa anava de debó... Després d'uns minuts patapam ja teníem la fantàstica aleta de la Lucía (anxaneta)... tot va ser taaan ràpid... que pràcticament no ho vaig poder disfrutar ... sol se que no podia treure les mans del cap. Després d'un any sentint a parlar de la torre de vuit amb folrre... ja estava!!!! Que fuerte me parece!!!! Sí senyor... Evidentment van arribar les abraçades de complicitat i l'emoció condicionada també per l'alegria que em suposava no haver-me perdut aquell moment... ni aquell ni cap d'aquell cap de setmana tan especial.

L'actuació es va passar super ràpid, entre saludar a uns i altres i l'eufòria d'un castell nou i molt bonic, per cert. Així doncs va arribar l'hora d'anar cap a casa, molt ben acompanyada pel Pau per anar a menjar uns canelons estupendos i cabrit al forn deliciós!!!! Aiii que bé que cuinen els pares!!!!!
El cap de setmana apuntava al seu final... però no sense abans acomiadar-me dels amics castellers veient amb ells els video de la torre ni sense abans agafar algunes provisions d'embotit i de més que els meus pares m'havien comprat ;)

Foto: Juan Luis Salinas Sanchez

Així doncs cap a BCN per agafar el dia següent l'avió de les 7:00, acompanyada pel Samuel... A l'avió tot d'executius s'embarcaven en direcció a un viatge de negocis o una reunió d'un parell d'hores i jo... cap a recuperar el que havia deixat temporalment. En arribar la pluja, els retards del tren i el meu lloc de feina m'esperaven... i així és va acabar la meva estada en un núvol...

Vaga de transport public.... No metro, no bus, no tram... but a big trafic jam.

2008-10-06T10:50:00.002+02:00

Bones a tots,

Despés d'un cap de setmana típic Belga (pluja al matí, pluja a la tarda, i... pluja, vent i fred a la nit), en el que no hi ha hagut cap escapada amb les companyes de pis (elles han anat a Dysneyland) sinó que la casa ha estat bastant buida ... I en el que he viscut la disbauxa de la nuit blanche (música techno i concerts al carrer...) amb la Marcia acabada de tornar d'Italia i amb la que diumenge vam decidir xopar-nos per poder arribar a un raconet bonic on anar a fer un te... xerrar, xerrar i xerrar...

Doncs bé després de tot plegat, les anecdotes per terres de Brussel·les segueixen... i avui DILLUNS accentuades ja que la jornada, 6 d'octubre de 2008, s'ha convertit en una sorpresa per mi.

Tot va comencar la setmana passada quan van anunciar que el dia 6/X/08 els transportistes de serveis públics es plantaven i no conduirien ni busos, ni trams ni metros... Tot i així la pregunta que es faria tothom que ha viscut una vaga a BCN, Lleida, etc és: hi haurà serveis mínims, oi? La cara que em van fer els companys de la Coca-Cola va ser prou significant com per adonar-me que aquí una vaga era una vaga i volia dir que el transport públic para totalment i que per tant un es busca la manera d'anar a treballar o bé ho fa des de casa.

En adonar-me de la situació vaig estar preguntant-los-hi sobre com ho veien ells que paressin per complet els serveis. A mi no m'era fàcil ni m'ho és ara entendre com pot ser que un SERVEI PÚBLIC s'aturi al 100% ja que llavors no s'adiu ni a servei ni a públic i per tant no és el que diu que és. Va ser inebitable buscar les "causes" aparents d'aquesta aturada que des del meu punt de vista semblava més que tinguessin ganes de remoure la capital Europea que una altra cosa. Tot i així no hi ha un motiu clar ni informació que sigui quelcom contrastat, ja que els transportistes es queixen per males condicions però no hi ha un govern que defineixi una posició ni tampoc una llei per com han d'actuar els serveis públics.

Així doncs després d'aquesta Jornada en la que un es pot adonar de la necessitat d'autoritats competents que puguin regular i/o evitar el "caos" en les poblacions; sol em queda donar les gràcies al Sr. John Cristophe i al Sr. David Dias que són els que m'han portat i tornat, respectivament, a casa amb els seus cotxes d'empresa....

Mes informació:
http://www.lesoir.be/
http://www.stib.be/index.htm?l=fr

Fins noves prósperes notícies amics!!!!

(tres dies i mig als núvols)

2008-10-03T21:54:00.000+02:00

Bones amics…

Us podríeu preguntar que com es que fa tants dies que no hi havia noticies a Macedoniablanca però es que he estat al paradís! On esta això? Doncs a la terra ferma! A Lleida!

Ha sigut un cap de setmana intens difícil de definir amb paraules que no siguin: impressionant, bonic, intens, càlid, espectacular, emocionant…. FELIÇ!

L’esdeveniment principal era la celebració de 25 anys dels meus pares que casualment coincidia amb el cap de festa major de Lleida així doncs vaig poder assistir a l’actuació de diumenge al matí dels castellers de Lleida… actuació que ens va deixar a tota la plaça sense paraules. Van assolir el repte marcat… des d’aquí FELICITATS!

A més vaig poder veure també als meus amics, l’equipoA, la Laureta,... i anar a la primera reunió d’esplai. No em puc queixar del munt de coses que vaig fer i de lo bé que vaig menjar!

Estic preparant un super reportatge ;)

Fa 25 anys...

2008-10-02T18:00:00.000+02:00

A vegades, és per un llarg camí a través de la vida que trobem el nostre somni.

Per molts anys poguem viure aquesta felicitat en família!

Brussels- Cardedeu- Lleida

2008-09-25T04:00:00.000+02:00

El món és un mocador? I tant!!! Qui s'ho havia plantejat alguna vegada que no ho era? Però de vegades s'agraeix que ho sigui.

Aquest cap de setmana passat (20-21 Setembre) jo ho vaig poder agraïr perquè l'Anna Fabre (vam estudiar juntes Nutrició) va estar a Bruxelles i de fet hi estarà algun cap de setmana més ja que està d'ERASMUS a Gent (a 35 min en tren).

Gofre per berenar amb l'Anna (esquerra)

El dissabte ben al matí va venir amb el Sergi (vam estudiar, també junts Nutrició), jo els vaig anar a buscar. Per mi va ser la primera visita que he rebut a Bruxelles i per tant em sentia una mica amfitriona i tot. El dia s'intuia assoleiat i estupendo així que no vam deixar de voltar. Aquí us deixo algunes de les fotos dels llocs que el dissabte vam descobrir... per a que aneu fent boca els que tingueu ganes de visitar aquesta curiosa ciutat.

Ia. descoberta de fonts curioses Passejant per carrerons

IIa. descoberta de fonts curioses

Dinar de dissabte booooo (amanida de tomata, musaka i melo)

Grand Place de festa, com cada cap de setmana

Passejada de les taronjes

Manneken Pis

Le Parc Cinquantenaire

Un dissabte estupendo... qui serà el següent a disfrutar-ho?

Arreveure, fins la prospera notícieta!

La bella italiana, Marzia

2008-09-19T18:52:00.000+02:00

Quasi sempre sorrisi, e seguire i scherzi. Con grande senso di umorismo e di come si dovrebbe godersi la vita ha presentato al Marzia de Ancora (Italia).

Marzia (derecha).

Ella fue la tercera chica que conoci y la verdad es que al principio me sorprendio por la cantidad de zapatos que puede llegar a tener. Le encantan! (comparten la aficion con Sagrario). Además también le encanta el volei ... fué jugadora profesional, y para no perder la forma vamos algunas veces a correr por el Parque Cinquantenaire.

De ella podria decir mil y una anecdotas (las llaves, las bromas,..) pero las dejaré mejor para la intimidad ya que no querría que me dejará sin plato de pasta a su vuelta de Italia, donde va a pasar unos días para arreglar asuntos de la universidad y comprar comida para cocinar en el piso, aquí en Bruselas.

Entre ella y yo tenemos un asunto pendiente y es que al largo de nuestra vida queremos conseguir hablar y aprender 10 lenguas … de momento ella ya sabe Español y yo chapurreo Italiano (prego, grazie, bellisimo, io, amore, y bueno… poco a poco … ).

Marzia a estudiado Ciencias economicas i gestión internacional y ahora está trabajando en el Parlamento Europeo como "ayudante" de un diputado.

Os he puesto algunas fotos para que os familiaricéis con ella pero iréis viendo muhas más, con ella y con sus amigos italianos, prego!Imagen en la Basílica del Ssagrado Corazón.

Paula de Portugal

2008-09-17T03:20:00.000+02:00

Ela é a menina Paula Português apañada a maior parte da casa.

Entiende el español, lo habla y hasta bromea en español, ademas del ingles y de chapurrear francés. Pero lo mejor de todo es que nos enseña algunas palabras en portugues como: obrigada, tchau, i la mejor que fixe (significa que guay).

Paula es la chica de marron un un collar precioso ;)

Llegó aquí hace unos 3 meses para trabajar en el Banco de Nueva York porque tenía ganas de canviar de area ya que lo de ser maestra … le hacia ver la difícil realidad de los niños de hoy en dia (mal comportamiento, poco respeto, …).

En el cumpleaños de Paula.

Con ella he estado en Luxemburgo y también andando arriba y abajo porque le encanta pasear y andar. Hace unas semanas celebramos su cumpleaños, fue divertido, nos reunimos mucha gente en la plaza Luxemburgo (plaza que por cierto le encanta).

Pronto nos cocinará uno de los platos tipicos de Portugal Bacallao à bras. Y veremos sus dotes culinarias y lo suculento que es el bacalao que sus padres le trajeron hace una semana.

Hasta pronto,

I un cap de setmana qualsevol...

2008-09-14T22:12:00.000+02:00

Bones a tots!

Doncs faré un parèntesi a la tanda de presentacions, per contar algunes anècdotes "especials" del cap de setmana.
Per començar aquest cap de setmana no hi ha hagut viatget, sinó que l'objectiu bàsicament era "to take rest" sí senyors descansar. Però bé, això no treu fer alguna que altra cosa bastant essencial:
- Dissabte al matí llegir tranquil·lament "Un mundo feliz" (proximament comentat en macedònia)
- Anar a córrer durant 45 minuts amb la Marzia (Italiana i ex jugadora de volei, i també próximament en macedònia)
- veure com plou a Brussel·les durant tot el dissabte.
- Passar la tarda descansant davant l'skype.
- I... per acabar el dissabte sessió de karaoke! I de visita a la Gran Place on hi havien unes bandes de música que tocaven l'himne d'Europa. Nois, noies, amics, amigues, família tota... i tots aquells que vulgueu venir a Brussel·les penseu que no us perdreu el karaoke! I especialment, l'amant del Bruce i l'EquipoA perquè trobareu les cançons ideals.
-Diumenge al matí com de costum ben aviat desperta ja que no tinc persianes :( i això vol dir que amb lo il·luminada que és l'habitació de seguida m'entra llum i... bé ja sabeu què passa llavors. Que totes les del pis estan dormint exceptuant jo i la Marzia que ha d'estudiar. Així que el matí ha sigut força solitari.

- Passeig pre-dinar. Descoberta de cases precioses. I disfrutar del dia assoleiat... un altre diumenge bonic atípic de Brussel·les

- Dinar de diumenge a base de pasta amb sofregit de ceba i tomata i pollastre a la planxa. Tot plegat acompanyat del senyor Toshiba ja que les components del pis estaven ocupades.

- L'arribada de la tarda ha fet despertar les ganes de fer quelcom així que hem anat a jugar a volei al parc Cinquantenaire que està al costat de casa. Una partida impressionant i improvitzada... atenció a les fotos:

And now our first picture together... the six from Stevinstraat ;)
Fins prosperes edicions...

Desde Granada.... Sagrario

2008-09-13T03:00:00.000+02:00

En los próximos días, y poco a poco iréis conociendo a todas las personas de la casa. Será como una nueva sección en la que el blog se abrirá a países como España, Italia, Portugal, Francia o Eslovaquia.

Hoy os presento a………

Sagrario, Sagrario para los amigos ;) Vive en Bruselas pero su casita esta en Zairuja, Granada. Esta acabando antropología y es fisioterapeuta, profesión que ejerce en un Hospital de Bruselas.

El día 16 de agosto cuando llegué a la casa fue ella quien me abrió la puerta porque todo el resto de gente estaban de vacaciones. Ninguna de las dos sabíamos a quien nos encontraríamos al otro lado de la puerta así que debíamos hacer una cara de “hay hay que pasará?”

Me enseño el piso, me explico supervivencia básica: donde encontrar el súper, donde el metro, como era la zona donde vivíamos, donde estaba mi habitación… (menos mal) Incluso durante el fin de semana fuimos a ver el acontecimiento mas esperado para la gente de Bruselas: la alfombra floral de la Grand Place que sólo se hace cada 2 años. Así que me añudó en el primer contacto con la ciudad ;)

De momento además de compañeras de piso somos compañeras de viaje, hasta el momento: Luxemburgo, Lille, Conciertos por Bruselas, Exposiciones,…. Aún nos queda mucho por ver y muchos gofres y helados para comer…

Nos quedan cosas por ver y por cocinar también ya que las dos somos aficionadas a hacer platos de la tierra ;) Paella, pan con tomate, palomitas, pescado al horno…

Fins prosperes notícies =P

persones, mascotes, plantes,.....

2008-09-10T18:01:00.000+02:00

Mai he tingut una mascota, bé sí aquella granota típica i el peix que es "cuiden" durant l'etapa de primària i que el delegat s'emporta a casa per seguir-les "cuidant" (diga-li cuidar diga-li cebar-les a menjar deshidratat i amb intens aroma a mar...)

És bo aprendre a tenir cura d'algun altre ésser viu quan ets petit, això ajuda a crear un hàbit i aquest hàbit fins i tot pot ajudar a variar el comportament a llarg termini...(o això és el que moltes vegades s'espera com per exemple a colònies oi?).

Doncs bé, com anava dient mai havia tingut ni animals, ni plantes al meu càrrec. Fins fa poc. Bé ara ja fa un any que les de l'Equipo A em van regalar un peix que pobre no va arribar ni a tenir nom pràcticament perquè es va morir.

Però el que jo ara us vull contar no és una tragèdia sinó una fortuna perquè mig any després em van regalar una olivera, sí senyor una olivera ben maca que vaig pensar posar-hi tot el meu amor i esforç en cuidar-la bé (no regar-la massa, mirar que no se li girés cap branca, mirar que no tingués purgons...). L'olivera s'ha anat fent gran i ara per ara segons m'ha contat la meva mare i el pare: ja té oliveretes.

Ara bé, no tot són alegries ja que el meu estimat ram de roses ha començat a pansir... cada dia les roses estaven més músties però com diu la frase " al mal temps bona cara" Així que les roses han passat a millor vida, i donaran fruit perquè s'assecaran i quedarà un ram super bonic!

Lille a vista ràpida- La France

2008-09-07T20:18:00.000+02:00

Definitivament Brussel·les sembla que sigui el centre d'Europa perquè des d'aquí un pot viatjar ràpidament a París, Lille, Amsterdam, Luxemburg, Alemanya... òbviament als poblets de Brussel·les (Gent, Brujes, Amberes, ...) i fins i tot es pot anar a Perpinyà.

De fet avui, diumenge, la Sagrario i jo hem agafat el tren direcció a "Perpigna" i em parat al cap de 33 minuts a Lille, França. Aconvidades per l'Alexandra (noia francesa que viu a l'habitació del meu costat i que va estudiar a Lille).
Aquest cap de setmana, en aquesta ciutat s'hi ha celebrat un mercat molt famós. És com unes mega rebaixes anomenades La Braderie. Doncs bé, hem estat passejant per la ciutat, veient les cases (arquitectònicament similars a les de Brussel·les) i seguint a la multitud que passava pels carrers molls després d'un matí força passat per aigua.

La festa/mercat va començar el divendres així que no us espanteu si veieu montanyes de brossa pels carrers.

Algunes coses curioses:
- en un restaurant menjaven músclos amb patates fregides i coleccionaven les closques... potser per fer el récord guiness.

- vaig coneixer l'anomenat Brunch que és un àpat per a francesos en el que hi junten l'esmorzar (breakfast) i el dinar (lunch) i l'àpat consisteix en menjar primer suc de taronja, croissants amb uns xocolates rotllo nocilla però casola (boníííssim) amb iogurt de fruites del bosc i després comencen amb un ou passat per aigua i acaben amb una amanida variada de pollastre i un café.
- Hi ha parades de churros a tot arreu.
- El tren ha anat súper ràpid... sol 33 minuts per 95 Km. Vaja com l'Avant però una mica més barat.

Molts ànims amb el començament, reincorporament o final d'exàmens....
Fins a properes notícies!

primer sopar de colleagues i de Suuuuuushiiii

2008-09-06T13:50:00.000+02:00

A la "meva feina" com en suposo moltes altres s'acostumen a convocar reunions: hi ha reunions d'equip, reunions de projectes, reunions de departament, reunions per acomiadar a companys... hi ha meetings per a pràcticament tot. Jo acostumo a rebre les invitacions per alguns meetings (sí sí es diuen invitacions i tu llavors ho has d'acceptar, és molt curiós i divertit).
Fa una setmana vaig rebre La invitació més suculenta fins al moment: anar a sopar Sushi fet per la Sabrina (francojaponesa)a casa de la Rosa (la noia d'ulls blaus i samarreta verda amb jaqueta negra). Doncs sí resulta que entre uns quants companys de feina ... els que més s'abenen feia temps que ho deien i mira a mi també em van aconvidar.

Així doncs, ahir vam anar a la zona de Montgomery (a 2 parades de casa meva) a sopar sushi de veritat. Jo vaig arribar cap a les 20h quan m'havien dit i ja estava gairebé tot fet però tot i així també vaig poder preparar un rotllito de sushi. Fer sushi no resulta tan complicat quan t'expliquen el truc... ja ho provarem!

El menú va consistir en:
- Aperritiu: rotllitos, pa d'arròs apte per cel·líacs farcit d'espinacs o bolets, una espècie d'empanadilles i pa de gustos amb salsa agredolça.
- Sushi: suhi amb salmó, amb tonyina, amb gambes i cogombres... per a tots els gustos!

De postre vam menjar unes nuves de llaminadura també japoneses.

El sopar va ser força multicultural: la Sabrina (francojaponesa), la Rosa i la Begoña (españoles), l'Hernan el marit de la Rosa (argentí), la Michelle i el Shon (irlandesos) i el César (Brasilé)... tot i així no tant com en el departament.

La veritat és que és una sort poder estar parlant amb gent de llocs tan dispars ;)

Aquí us deixo amb algunes fotos de sushi.... als amants d'aquest menjar dir-vos que vaig pendre nota i que aviat podrem provar aviam si surt...

Fins prosperes notícies!

Brussel·les sembla fer-se gran!

2008-09-01T22:05:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he descobert una mica més la ciutat… us semblarà estrany després de més de dos setmanes i encara no haver fet turisme com cal, però bé l’explicació és senzilla. Durant la setmana surto de la Coke ; ) a les 17h aprox i com que les botigues tanquen aviat i sempre hi ha mil coses a fer per la tarda doncs mai vaig a fer turisme. El dissabte al matí va consistir en:

- Sessió d’skype i d’olorar les roses més maques del món!

- sessió de piscina

- dinar ràpid

- anar a passejar pel centre concretament per un carrer que és ben bé molt similar al Carrer Major de Lleida (tot ple de botigues i cases antigues i amb un parell d’esglésies), tot i que molt més brut (fet que sembla ser típic de Brussel·les).

Al vespre vam anar a uns concerts ... s’anomenava “Fiesta Latina” hi havia focs artificials un grup que tocava peces clàssiques amb la guitarra i música de tot tipus. Tot això en mig d’una avinguda a l’aire lliure… sort que el temps va acompanyar durant tot el cap de setmana (fet insòlit). En acabar, com que ens feia mandra caminar 20 minutets, vam agafar la limusina... i mentrestant vam descobrir que a Brussel·les hi ha un carrer que es diu Blanche ;)

El diumenge va ser l’aniversari de la Marzia (la noia italiana) i vam anar a fer una mica de turisme al Palace Royal. Aquí em vaig quedar força sorpresa quan vaig veure que el Palau estava tancat durant els mesos Octubre- Juny. Ara bé quan vaig entrar me’n vaig adonar que de fet no hi ha gaires sales que s’ensenyessin i que a més es troba encara en ús i per tant les visites estan més restringides. Dintre del Palau hi havia una exposició d’aparells “científics” i ens vam passar una bona estona observant moviments gravitatoris, el cos humà laminat, satèl·lits, mapes de contaminació atmosfèrica… hi havia una mica de tot i per tothom: físics, ambientòlegs, metges, matemàtics … inclús per a futurs arquitectes i quasi tecnòlogues dels aliments.

En sortir del Palau (17h… tot tanca super aviat, ja ho veieu) vam anar passejant per carrers que no havia vist mai, i llavors va venir la descoberta: el museu dels instruments, la Gran Place súper bonica amb els edificis reconstruïts, un gofre (o wafle) que vaig gaudir moltíssim i finalment vaig descobrir el CONO MÉS GRAN que mai havia vist… seria ideal per marcar un punt de trobada a les colònies (malauradament no me’l vaig poder emportar).

El cap de setmana passa força ràpid... ja ho sabeu. Així que a tots aquells que torneu a començar a treballar MOLTS ÀNIMS, als que estudieu MOLTA CONCENTRACIÓ, als que prepareu el projecte FORÇA IMAGINACIÓ i als que encara descanseu i preneu el solet... MOLTA SORT... i tots plegats DISFRUTEU FORÇA!!!!!

fIns prOspErEs nOtÍcIEs

29 Agost 2008

2008-08-30T11:59:00.000+02:00

Quan vaig decidir fer les estades pràctiques a Brussel·les no era gaire concient de tot al que suposava renunciar ... però poc a poc me n'he anat adonant.

Ahir me'n vaig adonar de les ganes que tenia de compartir el meu aniversari amb la família, els amics i vaja tots vosaltres... Tot i això va resultar ser un dia força especial!

8:00- Cap a la Coca- Cola
14:00- Presentació del Projecte que faré (ufff quins nervis)
16:30- Cap a casa
17:00- Skipe
19:00- Compres pel sopar
21:00- Sopar con "las chicas"
00:00- Rebre un Ram amb 12 roses vermelles enviat des de terres Lleidatanes :O

Un dia molt entretingut i amb records especials per tots vosaltres que us heu recordat de mi... MOLTES GRÀCIES A TOTS....

El petit GRAN princep!

2008-08-28T23:02:00.000+02:00

Molt bones a tots un altre cop!!!!!

Quan es fa un viatge un ha d'estar disposat a descobrir, a tenir els ulls oberts a voler escoltar moooolt i sobre tot tolerar i respectar.
Aprendre-ho suposa una tasca farragosa en alguns moments ja que de vegades els trets culturals que ens aferren s'accentuen a mesura que un s'allunya de casa.

Abans de marxar, em va arribar a les mans un llibre que sempre he trobat molt especial... i que ha sigut el primer llibre que m'he llegit aquí a terres belgues... El principito m'ha fet recordar el valor de viatjar... respectar... escoltar... i de sempre tenir quelcom estimat al "planeta" del qual es prové.

Gràcies pel llibre!

Quin és el país nº168 més petit del món...?

2008-08-25T22:26:00.000+02:00

El segon cap de setmana que he passat a Brussel.les ha estat força complet. El dissabte vam agafar a les 8:50 un tren que ens va portar fins Arlon un poble a prop de Luxemburg per tal de passar el dia amb la Paula i el Maricio passejant.

Abans de sortir a les 8:30 segons l’horari previst (tot i que l’estació estava a 5 minuts caminant…) vam fer uns entrepans de “salchichón el Pozo” per dinar tot i que ens els vam acabar abans d’arribar a Arlon (estaven bonissims! sol faltava sucar-los amb tomata…).

Arribats a Arlon vam anar amb cotxe fins a Luxemburg (uns 20 minuts) i llavors va començar el tour per un lloc que mai m’havia imaginat que visitaria. Per ficar-vos en situació, sobre la ciutat/ país cal dir que és el setè país més petit d’Europa amb no més de 500.000 habitants!!! però això sí amb el PIB més alt, així que ja us podeu imaginar … es com una barreja entre Andorra i Suïssa.

El tour va començar per poder trobar un lloc per aparcar, és una peripècia total ja que no deixen aparcar mes de 2h al mateix lloc i segons quines zones ni això i a més si et passes un minut la multa és proporcional al PIB del país (entorn 150 euros). El tour va començar per trobar el mirador que es troba al costat de la Catedral. És un lloc molt bonic i més amb el cel tan bonic que feia! Luxemburg es troba dividit pel riu Masela i aquest queda enclotat dibuixant dos valls a cantó i cantó que és on creix la ciutat.

El passeig pel centre va englobar els carrerons de compres, els racons on s’intuïa una llarga historia medieval (jo em vaig imaginar prínceps i princeses passejant per allí), les vistes de l’altra banda del riu per on semblava que s’haurien dut a terme batalles estratègiques i la visita a la Catedral la qual vaig trobar impressionant, no per la seva magnificència sinó per la seva claror i senzillesa.

Després d’un llarg passeig i quan l’efecte del “bocadillo de salchichón” era remot i sent que passaven de les 15h vam anar a parar a un lloc atípic de la zona on ens trobàvem i on mai havia menjat…. El Mc Donald’s! Vaig demanar un happy meal que incloïa: hamburguesa, amanida, actimel i regal per 3.95 euros (com us podeu imaginar era el que sortia per millor preu)! Tenia molta gana així que em va sentar estupendament.

Al cap d’una estona i després d’haver canviat unes quantes vegades el cotxe de lloc vam anar tirant cap a Brussel·les on vam descansar i comentar les diferències culturals entre països com Bèlgica i Portugal o Espanya.

El dia següent va començar una mica núvol… després va semblar que el Sol volia treure el cap fins que la pluja va dominar la tarda de turisme amb la Sagrario i la Marcia (i dos amics seus italians). Tots vam anar visitar la Basílica del Sagrat Cor una església totalment diferent de les que fins ara havia vist per aquí, és una estructura freda alhora que grandiosa i feta de pedra i granit.

El diumenge estava arribant al seu final però no podia acabar sense dues coses: una visita a la Chapele Madeline on la Sagrario i jo va manar a missa i passejada breu pel centre històric (Gran Place i carrers tocants) amb goffre inclos! Poc a poc descobreixo i em situo; com que no hi ha gaire temps per les tardes, hauré d’aprofitar el cap de setmana.

Inici d'una nova descoberta.... Bruxelles

2008-08-19T22:14:00.000+02:00

El passat dia 16 d'agost un vol a les 7 am em va atansar cap a Brussel·les, ciutat que poc a poc aniré coneixent perquè durant els 6 mesos següents estaré fent les pràctiques d'empresa a la Coca-Cola, al departament d'Investigació i Desenvolupament, la meva tasca serà "top secret" però tot i així us puc avançar que a l'imperi hi ha beguda gratuïta, molta gent d'arreu i unes instal·lacions que em van deixar bocabadada.

De moment ja estic instal·lada a la Rue Stevin- és la casa de marró més fluix i la meva habitació és la finestra més alta- (vivint amb una noia de Granada, una Italiana i una Portuguesa) un ambient molt mediterrani, però sense oblidar l'ambient internacional que regna al departament.

Així doncs, aquí van les primeres fotos, per a que us aneu fent una idea aquells que vulgueu venir a visitar la ciutat europea. I després d'aquestes fotos espero trobar temps per anar informant de cadascun dels racons que vagi trobant per la ciutat i pels voltants.

Arreveure amics,

Inauguració per la porta grossa!

2008-08-16T22:41:00.000+02:00

Hola molt bones a tots!

Com a alguns ja us haurà arribat (segurament si ja esteu aquí... tots ho sabeu) he creat aquest blog. Tan de bo sigui del vostre agrat i pugui complir el fi pel qual s'ha creat.

Fins aviat!