BENVINGUTS PASSEU, PASSEU!
Aquest espai web és una via de difusió d'actualitat, de notícies, d'opinió i un recull virtual del dia a dia.

25 de setembre, 2008

Brussels- Cardedeu- Lleida

El món és un mocador? I tant!!! Qui s'ho havia plantejat alguna vegada que no ho era? Però de vegades s'agraeix que ho sigui.

Aquest cap de setmana passat (20-21 Setembre) jo ho vaig poder agraïr perquè l'Anna Fabre (vam estudiar juntes Nutrició) va estar a Bruxelles i de fet hi estarà algun cap de setmana més ja que està d'ERASMUS a Gent (a 35 min en tren).


Gofre per berenar amb l'Anna (esquerra)

El dissabte ben al matí va venir amb el Sergi (vam estudiar, també junts Nutrició), jo els vaig anar a buscar. Per mi va ser la primera visita que he rebut a Bruxelles i per tant em sentia una mica amfitriona i tot. El dia s'intuia assoleiat i estupendo així que no vam deixar de voltar. Aquí us deixo algunes de les fotos dels llocs que el dissabte vam descobrir... per a que aneu fent boca els que tingueu ganes de visitar aquesta curiosa ciutat.




Ia. descoberta de fonts curioses Passejant per carrerons













IIa. descoberta de fonts curioses

Dinar de dissabte booooo (amanida de tomata, musaka i melo)


Grand Place de festa, com cada cap de setmana









Passejada de les taronjes


Manneken Pis

Le Parc Cinquantenaire



Un dissabte estupendo... qui serà el següent a disfrutar-ho?

Arreveure, fins la prospera notícieta!

19 de setembre, 2008

La bella italiana, Marzia

Quasi sempre sorrisi, e seguire i scherzi. Con grande senso di umorismo e di come si dovrebbe godersi la vita ha presentato al Marzia de Ancora (Italia).

Marzia (derecha).

Ella fue la tercera chica que conoci y la verdad es que al principio me sorprendio por la cantidad de zapatos que puede llegar a tener. Le encantan! (comparten la aficion con Sagrario). Además también le encanta el volei ... fué jugadora profesional, y para no perder la forma vamos algunas veces a correr por el Parque Cinquantenaire.

De ella podria decir mil y una anecdotas (las llaves, las bromas,..) pero las dejaré mejor para la intimidad ya que no querría que me dejará sin plato de pasta a su vuelta de Italia, donde va a pasar unos días para arreglar asuntos de la universidad y comprar comida para cocinar en el piso, aquí en Bruselas.

Entre ella y yo tenemos un asunto pendiente y es que al largo de nuestra vida queremos conseguir hablar y aprender 10 lenguas … de momento ella ya sabe Español y yo chapurreo Italiano (prego, grazie, bellisimo, io, amore, y bueno… poco a poco … ).

Marzia a estudiado Ciencias economicas i gestión internacional y ahora está trabajando en el Parlamento Europeo como "ayudante" de un diputado.

Os he puesto algunas fotos para que os familiaricéis con ella pero iréis viendo muhas más, con ella y con sus amigos italianos, prego!Imagen en la Basílica del Ssagrado Corazón.



17 de setembre, 2008

Paula de Portugal

Ela é a menina Paula Português apañada a maior parte da casa.

Entiende el español, lo habla y hasta bromea en español, ademas del ingles y de chapurrear francés. Pero lo mejor de todo es que nos enseña algunas palabras en portugues como: obrigada, tchau, i la mejor que fixe (significa que guay).

Paula es la chica de marron un un collar precioso ;)

Llegó aquí hace unos 3 meses para trabajar en el Banco de Nueva York porque tenía ganas de canviar de area ya que lo de ser maestra … le hacia ver la difícil realidad de los niños de hoy en dia (mal comportamiento, poco respeto, …).

En el cumpleaños de Paula.

Con ella he estado en Luxemburgo y también andando arriba y abajo porque le encanta pasear y andar. Hace unas semanas celebramos su cumpleaños, fue divertido, nos reunimos mucha gente en la plaza Luxemburgo (plaza que por cierto le encanta).

Pronto nos cocinará uno de los platos tipicos de Portugal Bacallao à bras. Y veremos sus dotes culinarias y lo suculento que es el bacalao que sus padres le trajeron hace una semana.

Hasta pronto,


14 de setembre, 2008

I un cap de setmana qualsevol...

Bones a tots!

Doncs faré un parèntesi a la tanda de presentacions, per contar algunes anècdotes "especials" del cap de setmana.
Per començar aquest cap de setmana no hi ha hagut viatget, sinó que l'objectiu bàsicament era "to take rest" sí senyors descansar. Però bé, això no treu fer alguna que altra cosa bastant essencial:
- Dissabte al matí llegir tranquil·lament "Un mundo feliz" (proximament comentat en macedònia)
- Anar a córrer durant 45 minuts amb la Marzia (Italiana i ex jugadora de volei, i també próximament en macedònia)
- veure com plou a Brussel·les durant tot el dissabte.
- Passar la tarda descansant davant l'skype.
- I... per acabar el dissabte sessió de karaoke! I de visita a la Gran Place on hi havien unes bandes de música que tocaven l'himne d'Europa. Nois, noies, amics, amigues, família tota... i tots aquells que vulgueu venir a Brussel·les penseu que no us perdreu el karaoke! I especialment, l'amant del Bruce i l'EquipoA perquè trobareu les cançons ideals.
-Diumenge al matí com de costum ben aviat desperta ja que no tinc persianes :( i això vol dir que amb lo il·luminada que és l'habitació de seguida m'entra llum i... bé ja sabeu què passa llavors. Que totes les del pis estan dormint exceptuant jo i la Marzia que ha d'estudiar. Així que el matí ha sigut força solitari.

- Passeig pre-dinar. Descoberta de cases precioses. I disfrutar del dia assoleiat... un altre diumenge bonic atípic de Brussel·les

- Dinar de diumenge a base de pasta amb sofregit de ceba i tomata i pollastre a la planxa. Tot plegat acompanyat del senyor Toshiba ja que les components del pis estaven ocupades.

- L'arribada de la tarda ha fet despertar les ganes de fer quelcom així que hem anat a jugar a volei al parc Cinquantenaire que està al costat de casa. Una partida impressionant i improvitzada... atenció a les fotos:


And now our first picture together... the six from Stevinstraat ;)
Fins prosperes edicions...

13 de setembre, 2008

Desde Granada.... Sagrario

En los próximos días, y poco a poco iréis conociendo a todas las personas de la casa. Será como una nueva sección en la que el blog se abrirá a países como España, Italia, Portugal, Francia o Eslovaquia.

Hoy os presento a………

Sagrario, Sagrario para los amigos ;) Vive en Bruselas pero su casita esta en Zairuja, Granada. Esta acabando antropología y es fisioterapeuta, profesión que ejerce en un Hospital de Bruselas.

El día 16 de agosto cuando llegué a la casa fue ella quien me abrió la puerta porque todo el resto de gente estaban de vacacio
nes. Ninguna de las dos sabíamos a quien nos encontraríamos al otro lado de la puerta así que debíamos hacer una cara de “hay hay que pasará?”

Me enseño el piso, me explico supervivencia básica: donde encontrar el súper, donde el metro, como era la zona donde vivíamos, donde estaba mi habitación… (menos mal) Incluso durante el fin de semana fuimos a ver el acontecimiento mas esperado para la gente de Bruselas: la alfombra floral de la Grand Place que sólo se hace cada 2 años. Así que me añudó en el primer contacto con la ciudad ;)

De momento además de compañeras de piso somos compañeras de viaje, hasta el momento: Luxemburgo, Lille, Conciertos por Bruselas, Exposiciones,…. Aún nos queda mucho por ver y muchos gofres y helados para comer…

Nos quedan cosas por ver y por cocinar también ya que las dos somos aficionadas a hacer platos de la tierra ;) Paella, pan con tomate, palomitas, pescado al horno…






Fins prosperes notícies =P

10 de setembre, 2008

persones, mascotes, plantes,.....

Mai he tingut una mascota, bé sí aquella granota típica i el peix que es "cuiden" durant l'etapa de primària i que el delegat s'emporta a casa per seguir-les "cuidant" (diga-li cuidar diga-li cebar-les a menjar deshidratat i amb intens aroma a mar...)

És bo aprendre a tenir cura d'algun altre ésser viu quan ets petit, això ajuda a crear un hàbit i aquest hàbit fins i tot pot ajudar a variar el comportament a llarg termini...(o això és el que moltes vegades s'espera com per exemple a colònies oi?).

Doncs bé, com anava dient mai havia tingut ni animals, ni plantes al meu càrrec. Fins fa poc. Bé ara ja fa un any que les de l'Equipo A em van regalar un peix que pobre no va arribar ni a tenir nom pràcticament perquè es va morir.

Però el que jo ara us vull contar no és una tragèdia sinó una fortuna perquè mig any després em van regalar una olivera, sí senyor una olivera ben maca que vaig pensar posar-hi tot el meu amor i esforç en cuidar-la bé (no regar-la massa, mirar que no se li girés cap branca, mirar que no tingués purgons...). L'olivera s'ha anat fent gran i ara per ara segons m'ha contat la meva mare i el pare: ja té oliveretes.

Ara bé, no tot són alegries ja que el meu estimat ram de roses ha començat a pansir... cada dia les roses estaven més músties però com diu la frase " al mal temps bona cara" Així que les roses han passat a millor vida, i donaran fruit perquè s'assecaran i quedarà un ram super bonic!

07 de setembre, 2008

Lille a vista ràpida- La France











Definitivament Brussel·les sembla que sigui el centre d'Europa perquè des d'aquí un pot viatjar ràpidament a París, Lille, Amsterdam, Luxemburg, Alemanya... òbviament als poblets de Brussel·les (Gent, Brujes, Amberes, ...) i fins i tot es pot anar a Perpinyà.

De fet avui, diumenge, la Sagrario i jo hem agafat el tren direcció a "Perpigna" i em parat al cap de 33 minuts a Lille, França. Aconvidades per l'Alexandra (noia francesa que viu a l'habitació del meu costat i que va estudiar a Lille).
Aquest cap de setmana, en aquesta ciutat s'hi ha celebrat un mercat molt famós. És com unes mega rebaixes anomenades La Braderie. Doncs bé, hem estat passejant per la ciutat, veient les cases (arquitectònicament similars a les de Brussel·les) i seguint a la multitud que passava pels carrers molls després d'un matí força passat per aigua.

La festa/mercat va començar el divendres així que no us espanteu si veieu montanyes de brossa pels carrers.

Algunes coses curioses:
- en un restaurant menjaven músclos amb patates fregides i coleccionaven les closques... potser per fer el récord guiness.















- vaig coneixer l'anomenat Brunch que és un àpat per a francesos en el que hi junten l'esmorzar (breakfast) i el dinar (lunch) i l'àpat consisteix en menjar primer suc de taronja, croissants amb uns xocolates rotllo nocilla però casola (boníííssim) amb iogurt de fruites del bosc i després comencen amb un ou passat per aigua i acaben amb una amanida variada de pollastre i un café.
- Hi ha parades de churros a tot arreu.
- El tren ha anat súper ràpid... sol 33 minuts per 95 Km. Vaja com l'Avant però una mica més barat.
















Molts ànims amb el començament, reincorporament o final d'exàmens....
Fins a properes notícies!

06 de setembre, 2008

primer sopar de colleagues i de Suuuuuushiiii
















A la "meva feina" com en suposo moltes altres s'acostumen a convocar reunions: hi ha reunions d'equip, reunions de projectes, reunions de departament, reunions per acomiadar a companys... hi ha meetings per a pràcticament tot. Jo acostumo a rebre les invitacions per alguns meetings (sí sí es diuen invitacions i tu llavors ho has d'acceptar, és molt curiós i divertit).
Fa una setmana vaig rebre La invitació més suculenta fins al moment: anar a sopar Sushi fet per la Sabrina (francojaponesa)a casa de la Rosa (la noia d'ulls blaus i samarreta verda amb jaqueta negra). Doncs sí resulta que entre uns quants companys de feina ... els que més s'abenen feia temps que ho deien i mira a mi també em van aconvidar.

Així doncs, ahir vam anar a la zona de Montgomery (a 2 parades de casa meva) a sopar sushi de veritat. Jo vaig arribar cap a les 20h quan m'havien dit i ja estava gairebé tot fet però tot i així també vaig poder preparar un rotllito de sushi. Fer sushi no resulta tan complicat quan t'expliquen el truc... ja ho provarem!

El menú va consistir en:
- Aperritiu: rotllitos, pa d'arròs apte per cel·líacs farcit d'espinacs o bolets, una espècie d'empanadilles i pa de gustos amb salsa agredolça.
- Sushi: suhi amb salmó, amb tonyina, amb gambes i cogombres... per a tots els gustos!

De postre vam menjar unes nuves de llaminadura també japoneses.

El sopar va ser força multicultural: la Sabrina (francojaponesa), la Rosa i la Begoña (españoles), l'Hernan el marit de la Rosa (argentí), la Michelle i el Shon (irlandesos) i el César (Brasilé)... tot i així no tant com en el departament.

La veritat és que és una sort poder estar parlant amb gent de llocs tan dispars ;)

Aquí us deixo amb algunes fotos de sushi.... als amants d'aquest menjar dir-vos que vaig pendre nota i que aviat podrem provar aviam si surt...

Fins prosperes notícies!

01 de setembre, 2008

Brussel·les sembla fer-se gran!

Aquest cap de setmana he descobert una mica més la ciutat… us semblarà estrany després de més de dos setmanes i encara no haver fet turisme com cal, però bé l’explicació és senzilla. Durant la setmana surto de la Coke ; ) a les 17h aprox i com que les botigues tanquen aviat i sempre hi ha mil coses a fer per la tarda doncs mai vaig a fer turisme. El dissabte al matí va consistir en:

- Sessió d’skype i d’olorar les roses més maques del món!

- sessió de piscina

- dinar ràpid

- anar a passejar pel centre concretament per un carrer que és ben bé molt similar al Carrer Major de Lleida (tot ple de botigues i cases antigues i amb un parell d’esglésies), tot i que molt més brut (fet que sembla ser típic de Brussel·les).

Al vespre vam anar a uns concerts ... s’anomenava “Fiesta Latina” hi havia focs artificials un grup que tocava peces clàssiques amb la guitarra i música de tot tipus. Tot això en mig d’una avinguda a l’aire lliure… sort que el temps va acompanyar durant tot el cap de setmana (fet insòlit). En acabar, com que ens feia mandra caminar 20 minutets, vam agafar la limusina... i mentrestant vam descobrir que a Brussel·les hi ha un carrer que es diu Blanche ;)

El diumenge va ser l’aniversari de la Marzia (la noia italiana) i vam anar a fer una mica de turisme al Palace Royal. Aquí em vaig quedar força sorpresa quan vaig veure que el Palau estava tancat durant els mesos Octubre- Juny. Ara bé quan vaig entrar me’n vaig adonar que de fet no hi ha gaires sales que s’ensenyessin i que a més es troba encara en ús i per tant les visites estan més restringides. Dintre del Palau hi havia una exposició d’aparells “científics” i ens vam passar una bona estona observant moviments gravitatoris, el cos humà laminat, satèl·lits, mapes de contaminació atmosfèrica… hi havia una mica de tot i per tothom: físics, ambientòlegs, metges, matemàtics … inclús per a futurs arquitectes i quasi tecnòlogues dels aliments.

En sortir del Palau (17h… tot tanca super aviat, ja ho veieu) vam anar passejant per carrers que no havia vist mai, i llavors va venir la descoberta: el museu dels instruments, la Gran Place súper bonica amb els edificis reconstruïts, un gofre (o wafle) que vaig gaudir moltíssim i finalment vaig descobrir el CONO MÉS GRAN que mai havia vist… seria ideal per marcar un punt de trobada a les colònies (malauradament no me’l vaig poder emportar).



El cap de setmana passa força ràpid... ja ho sabeu. Així que a tots aquells que torneu a començar a treballar MOLTS ÀNIMS, als que estudieu MOLTA CONCENTRACIÓ, als que prepareu el projecte FORÇA IMAGINACIÓ i als que encara descanseu i preneu el solet... MOLTA SORT... i tots plegats DISFRUTEU FORÇA!!!!!



fIns prOspErEs nOtÍcIEs

Fruites visitants

Hit Counter