Leuven, Lovaina

No vull deixar de compartir amb vosaltres, lectors, la petita visita que vaig fer (juntament amb el Samuel, la Marzia i el Manuel) el diumenge passat a Lovain.Per tal de fer-vos la lectura un xic més animada, us proposo el següent:

A) Per aquells que no sapigueu on para Lovain cliqueu aquí i aquí, després si voleu seguiu llegint.

B) Pels que saben on està Lovain però no coneixen la seva història cliqueu aquí.

C) Pels que ho saben tot, aneu al final... hi han les fotos ;)

D) For those that don't understand catalan, please be pacie(I am joking, again). Please go at the end, there´s a brief and pictures as well.

Leuven, com ara ja sabeu, és una ciutat amb gran importància a nivell universitari, per això la millor manera de visita-la és utilitzant a un ex-estudiant. Així doncs, el Manuel (va estudiar 2 anys Economia a Leuven), ens va fer de guia per una ciutat amb edificis i façanes precioses. L'aparença de Lovain és de poblet, però un poblet força intel·lectual (sol com a detall sapigueu que la universitat és propietària de més de mig poble! I que durant l'època universitària els habitants es dupliquen!).
Durant la ruta vam anar bastant a per la feina ja que el dia no era gaire assoleiat i passejar no era la nostra prioritat. Tot i així vam poder veure els llocs més emblemàtics: la Catedral, l'Ajuntament, la Fac. d'Economia, la fàbrica cervesera més important d'Europa (marca Artois) i fins i tot una residència per a viudes de la post-1a guerra Mundial que és patrimoni de la humanitat.Per no perdre el costum comentar-vos que vam menjar el millor wafle (gofre) fins el moment i unes pites per dinar. Tot boníssim! La companyia també va ajudar a que el dia fos divertit, a més van ser molt amables de no monopolitzar els temes de converça entorn l'Economia ja que tots ells ho són.

+ FOTOS:


Arreveure amics!!!!!

Emisión breve Stop

Atención atención NOTICIÓN!

macedoniablanca establece contacto con La hora Frisky

La situación en la que se encuentran gran parte de los residentes de la ciudad de Bruselas, lleva a esta gran parte de gente a establecer contactos rípidos y con facilidad por medio de un amigo de un amigo, que tiene una amiga que es la compañera de piso de una compañera de trabajo... Esta es la cadena normal cuando conoces a alguien.

Mi encuentro con la hora frisky ha sido más breve: Marcia mi compañera de piso, conoció en el parlamento a Manuel el qual lleva ya cinco años en Bélgica y que por lo tanto ya está bastante instalado en Bruselas. Marcia conoció a los amigos i amigas de Manuel... y nada... ellos le hablaron de que tienen un programa de una hora semanal (miercoles de 20h a 21h) en una radio: radio alma, ella les habló de mi. Y ahora macedoniablanca ya se ha abierto las puertas al mundillo de la radiodifusion.

Seguiremos en contacto friskys!!!!

Primer visita... Cap setmana de trobada i retrobada!

Estimats lectors tots!

Sento el retard d'aquest post, però de vegades les bones noticies arriben amb retard oi?

El divendres 24, just divendres passat va arribar volant la meva primera visita de terres Lleidatanes... el Samuel es va presentar a la Coca-Cola per fer una visiteta que ha durat tot just fins avui!El planning de coses a fer estava saturat, pràcticament. Gairebé ho tenia tot planejat, sort que me'n vaig adonar prou aviat que el millor era no seguir gaire el mapa... ja arribaríem a veure-ho tot... el més important era sentir la seva prespectiva en una ciutat en la que jo ja comenco a estar-hi prou "integrada" com per poder opinar objectivament.

Les visites i actes diversos: visita al Maneken Pis, Grand Place, menjar Gofres, visita al Palau Reial, passeig per carrers i carrerons molts d'ells encara per descobrir inclus per mi mateixa... lo qual encara ho fa mes bonic, degustar el menjar tipic de la zona (que bo), visita a Lovain, passejos amb Sol, passejos amb fred,...

Les fotos :

Antwerpen, Anvers o Amberes... el mateix

Sense més miraments, ni llargues introduccions avui us informare tan bé com pugui sobre la segona ciutat mes gran de Bélgica la qual vaig visitar diumenge 19 després de passar un dissabte replet de feina i amb ganes de descansar.

Aquest cop la companyia va ser també força agradable: la Marcia (Italia), la Marika (Franca) i en Thomas (Bélgica).

De bon matí vam anar amb cotxe cap a Amberes o Antwerpen (ja us haureu adonat que aquí sempre tenen més d’un nom totes les localitats). En solament 30 minuts aprox vam ser-hi… el temps no acompanyava gaire, més aviat estava grisot i sense gaire prespectives de millora.

El GPS ens va guiar cap al centre de la ciutat on vam poder aparcar el cotxe en un pàrking (és difícil trobar aparcaments en el centre). Just sortir, ens vam topar amb la magestuosa catedral.

La resta del dia va passar volant: passejant, visitant la casa de Rubens, menjant un wafle portat de casa i finalment visitant el museu dels diamants.

Sembla mentida lo divers que pot arribar a

ser aquest país amb lo petit que és, es podria atribuir al creuament de cultures, a l'evolució que ha anat fent poquet a poquet? Qui sap...

Fins prosperes notícies,

Brussel·les = Exposicions, cosmopolit city and WAFLES!

Bon jour!

De mica en mica vaig descobrint les cares de Brussel·les i les diferents activitats que pot arribar a oferir.

Ahir, podríem dir que vaig viure la part més cosmopolita i alhora "divertida" de la ciutat. Després de la jornada laboral, i sense canviar-nos a un estil més informal, vam anar la Sagrario, la Marcia i jo cap a la Casa d'Asturies on m'havia assabentat que hi havia una exposició multimèdia de dos artistes asturians (comunitat que abunda entre els espanyols residents a Brussel·les). Així doncs vam passar el vespre allí degustant algunes "chips" (vaja patates fregides pels amics i fora de les exposicions fashions), fent d'intèrprets d'art i xerrant amb gent bàsicament asturiana... Una persona, una història... imagineu-vos quin munt d'històries! I és que no em deixa de sorprendre com la gent s'està aquí ... alguns resignats, altres amb visió temporal i també alguns molt concients de les ventatges que comporta respecte el seu país d'origen.

Quan començaven a quedar únicament els amics dels artistes vam marxar en busca d'un wafle (o gofre pels amics, també) que vam pendre prop de la Grand Place.

Així doncs "ben alimentades" (sort que havia berenat que sinó...) vam anar a un bar anomenat St. Gery i allí vam poder estar calentets una estona mentre contemplàvem la cara més divertida i rústica d'un bar una mica amagadet en el centre de la ciutat i que estava ambientat de manera molt intel·ligent amb mapes antics d'arreu del planeta (així aconsegueixen que tothom s'hi senti com a casa).

Amics, amigues,... el LochNess és molt xulo també eh...

Fins prosperes notícies ;)

Conta'm un conte...

Soc una incondicional dels llibres, dels contes, i de les històries i historietes. Per què? Molt fàcil. Els contes permeten imaginar, crear i evadir-se. I el millor de tot és que sempre hi ha paral·lelisme amb la realitat: hi ha protagonistes, personatges que passen desapercebuts, antagonistes,... També hi poden haver crisis, desventures i alegries!

La vida... la vida és un conte amics meus, i cada dia podem escriure'n una pàgina. Per tant, podríem dir que el dia a dia, forma part del nostre conte. Així que somi! Contstruim la millor història possible, i que sigui amb els peus a terra reconeixent les crisis, vivint les alegries, amb somnis i alhora xafant ferm.

Així que.... hi havia una vegada...

Capucino, compres de dissabte, descans i visita a la costa...

Un cap de setmana més ha passat... i a diferència de l'anterior aquest ha sigut xaxi piruli climatòligament parlant. A més a més, hi ha hagut una miqueta de tot.


Per començar el dissabte la Marcia va preparar capuccino per a totes, imagineu-vos un capuccino fet per una italiana, mmmm boníssim i molt escumós!

Amb les piles carregades la sortida de casa va ser imminent ja que el Sol s'intuia i la Marcia i jo frissàvem per a que l'escalfor del Sol ens toqués ni que sol fos una miqueteta... Tot i així la Llei de Murphy es va complir, va ser posar el peu a la borera i que un núvol immens tapés el Sol. Així doncs, el matí de compres va quedar una mica gris.

Tot i això, els nostres pregs no van desasperar i el diumenge un Sol gairebé espatarrant ens va acompanyar al viatget a Oostende















És una ciutat costera de la part flamenca ... així que us podeu imaginar què hi vam trobar: gavines voladores, pescadors, un mercat de peix super bé de preu, i clar una catedral immensa i de l'estil arquitectònic que regna per Bélgica.

A més a més, d'un dia climatològicament parlant inèdit, també van ser inèdits els Smoutbollen, una mena de boles amb sucre glacé, boníssimes!
















Doncs bé amics amb aquest cel tan blau m'acomiado fins a la prospera aventura!

Setmana 41

Ja ha passat la setmana nº41 (estic començant a acostumar-me a organitzar l'agenda pel número de les setmanes... sí sí, les setmanes també tenen número!!!!)

Durant aquests dies cal destacar que quasi no ha plogut, i això com ja sabeu els que heu anat seguint la crònica del Sr. Tomàs Molina o de qualsevol telenotícies, aquí, a Brussel·les és un fet gairebé paranormal.

A banda d'aquest apunt climatològic avui vull destacar un nou fet relacionat amb el menjar, en honor a un dels comentaristes habituals al blog, ja que avui celebra el seu aniversari ;)
Doncs sí sí amics, aquesta setmana hi ha hagut dos aconteixements que utilitzant l'excusa de fer un sopar han reunit un conjunt de persones de diferents nacionalitats i realitats, per a que vegueu la importància del fet de menjar.

El primer va ser el sopar que vam fer el dimarts a casa Rue Stevin,
amb totes les companyes de pis i amb el menjar portugués cuinat per la Paula com a protagonista. El plat que vam menjar va ser Bacalao a la brass a base de bacallà, patates fregides i ou. Tot plegat ho vam amenitzar amb una mica de música en directe gràcies a uns amics de la Sagrario que van portar la guitarra i el saxo i la Carinne que va tocar l'acordió.

El segon sopar va ser de fet, el primer sopar amb els companys de feina i va ser en honor a una noia, la Suzan, que marxa cap al seu país, Turquia, perquè ha trobat feina.
El sopar va ser molt a prop de casa, en un lloc típic de menjar turc. Va ser una estona força agradable tot i que un dels temes eren entorn les begudes, i la feina... Fet que em va fer adonar que cal saber separar bé la feina del lleure.
Aquí en teniu algunes fotos, de plats:

Així doncs, família tota, amic i amigues i lectors BON CAP DE SETMANA!!!!!

(per terres belgues anuncien bon temps així que... potser fem una escapadeta).

Fins properes notícies!

Feedback .... 25- 29 Setembre...

El cap de setmana passat va ser intens al màxim. Dijous a les 22:15, li agafo prestat el cotxe al Migue (moltes gràcies!) per anar a l'aeroport. Allà m'he de trobar amb el Pau i el Lluís per tal de recollir la Blanca. Després de més de 3/4 d'hora d'espera, apareix somrient per la porta! L'abraçada apunta a un cap de setmana ple d'aventures. Anem cap al pis del carrer Aragó; la veritat és que va prenent forma i cada cop és més agradable. Després, cap a Sant Cugat a dormir. Al dia següent, la Blanca ha d'anar a la UAB a saludar i jo a imprimir els bitllets per al tren.

Pugem amb el Pau a un Talgo de fa 40 anys (quasi es desmunta un seient i tot). Al cap d'un parell d'hores d'anècdotes i endormiscaments, arribem a Lleida! Després de sis setmanes, hi tornem! La tarda passa volant: ens presenten la nova bici, passem pel dermatòleg, passejada pel carrer major,... i cap a casa a sopar.

La següent etapa és l'assaig de castells. Realment, multitudinari: parem un 4d7net fins acotxador preciós, el mateix amb el 3d7. La feina d'avui, però, és la del folre. Un curiós 2d7f amb nervis, però preciós i una prova fins a quints validen l'intent de diumenge. Visita al Loch Ness per saludar l'Oriol i companyia i a descansar.

ElDissabte al matí, a 2/4 d'una, anem a la celebració dels 25 anys de casats dels pares Salinas Roca. Una cerimònia íntima i molt, molt, molt viscuda. En l'ambient familiar,

molta complicitat i fins i tot alguna menció a l'status que cadascú exerceix. El dinar va ser espectacularment genial. Envoltat pels germans Salinas Roca, el plaer de la bon menjar) van consumint la tarda. Fins i tot em toca el rebre amb el cosí "xinxón" de la Blanca quan quasi em carrego el seu projector (ups!).




A la tarda, és el moment de la visualització. Hem quedat amb la Sònia i el Rubén que anirem a la Paeria per visualitzar els castells de l'endemà. Hi estan fent un concert de la Banda Municipal de Lleida. Toquen "Pirates del Carib" i "We are the Champions", el que ens confirma que la visualització està completa; esperem que les notes quedin impregnades a les parets de la Plaça i l'endemà tornin a sonar. Anar de la Paeria a la Parrox ens porta aproximadament 3/4 d'hora entre múltiples salutacions. Sopem a casa amb un embolicat Espanyol-Barça i a dormir, que l'endemà ens n'espera una...

3/4 de 7: ulls com plats. Samuel,... tranquil, intenta dormir una mica més.
7:00 per què no són les 12 ja?
7:15 vinga va homa vaaaaaaaaaaaa
7:30 dorm, dorm, dorm
7:45 No puc més. M'aixeco, em preparo un cafè amb llet i vaig a estrenar la bici!
8:10 Ja estic sobre la bici.
8:45 Per primera vegada en la meva vida, caic de la bici fotent-me de lloros i pelant-me el palmell de la mà esquerra (mala senyal?) Torno cap a casa
9:20 Dutxa, em vesteixo de casteller i cap al local falta gent
10:10 Tinc un lloc reservat, agafo el plat, vaig a carregar de teca i en tornar, quasi caic per segon cop. 3 Nesteas (un per cada castell de vuit) m'esperen!! Quin fart de riure
Estic molt, però molt, però molt nerviós. Fins ara estava relativament i sorprenent tranquil. L'emorzar em posa els nervis al 200%. No sé si podré aguantar, estic al límit de l'ansietat.
Per sort, en arribar a la Plaça Paeria, els nervis s'esvaeixen per complet. Sorprès (i alleujat) per aquest fet, comencem l'actuació.

Havia quedat un momentet abans de l'actuació amb la Laureta per fer-li una abraçada i contar-nos quatre coses perquè amb la reunió d'esplai aquell mateix matí i tot no hi havia hagut temps. Estava sola... la plaça de La Paeria es començava a omplir i jo començava a sentir un no se què... unes ganes de veure castells, ganes d'estar a Lleida vivint un moment que podia ser molt bonic... em sentia com a casa!
Vaig començar a veure cares conegudes i amb la Núria de la Fuente ens vam col·locar en bona posició, tot i que jo li deia que era estanya perquè no era la nostra habitual... era la millor posició per estar a prop de la pinya i veure el castell de ben a prop. De seguida van començar a entrar els pilars i pam ja estava montat el 4 de 8 de Castellers de Lleida. Seguidament era la ronda de Mataró i després Minyons de Terrassa i així successivament. De seguida vaig sentir com l'Àlvaro (cap de pinya) cridava noms per montar el folrre... i llavors me'n vaig adonar que la cosa anava de debó... Després d'uns minuts patapam ja teníem la fantàstica aleta de la Lucía (anxaneta)... tot va ser taaan ràpid... que pràcticament no ho vaig poder disfrutar ... sol se que no podia treure les mans del cap. Després d'un any sentint a parlar de la torre de vuit amb folrre... ja estava!!!! Que fuerte me parece!!!! Sí senyor... Evidentment van arribar les abraçades de complicitat i l'emoció condicionada també per l'alegria que em suposava no haver-me perdut aquell moment... ni aquell ni cap d'aquell cap de setmana tan especial.

L'actuació es va passar super ràpid, entre saludar a uns i altres i l'eufòria d'un castell nou i molt bonic, per cert. Així doncs va arribar l'hora d'anar cap a casa, molt ben acompanyada pel Pau per anar a menjar uns canelons estupendos i cabrit al forn deliciós!!!! Aiii que bé que cuinen els pares!!!!!
El cap de setmana apuntava al seu final... però no sense abans acomiadar-me dels amics castellers veient amb ells els video de la torre ni sense abans agafar algunes provisions d'embotit i de més que els meus pares m'havien comprat ;)

Foto: Juan Luis Salinas Sanchez

Així doncs cap a BCN per agafar el dia següent l'avió de les 7:00, acompanyada pel Samuel... A l'avió tot d'executius s'embarcaven en direcció a un viatge de negocis o una reunió d'un parell d'hores i jo... cap a recuperar el que havia deixat temporalment. En arribar la pluja, els retards del tren i el meu lloc de feina m'esperaven... i així és va acabar la meva estada en un núvol...

Vaga de transport public.... No metro, no bus, no tram... but a big trafic jam.

Bones a tots,

Despés d'un cap de setmana típic Belga (pluja al matí, pluja a la tarda, i... pluja, vent i fred a la nit), en el que no hi ha hagut cap escapada amb les companyes de pis (elles han anat a Dysneyland) sinó que la casa ha estat bastant buida ... I en el que he viscut la disbauxa de la nuit blanche (música techno i concerts al carrer...) amb la Marcia acabada de tornar d'Italia i amb la que diumenge vam decidir xopar-nos per poder arribar a un raconet bonic on anar a fer un te... xerrar, xerrar i xerrar...

Doncs bé després de tot plegat, les anecdotes per terres de Brussel·les segueixen... i avui DILLUNS accentuades ja que la jornada, 6 d'octubre de 2008, s'ha convertit en una sorpresa per mi.

Tot va comencar la setmana passada quan van anunciar que el dia 6/X/08 els transportistes de serveis públics es plantaven i no conduirien ni busos, ni trams ni metros... Tot i així la pregunta que es faria tothom que ha viscut una vaga a BCN, Lleida, etc és: hi haurà serveis mínims, oi? La cara que em van fer els companys de la Coca-Cola va ser prou significant com per adonar-me que aquí una vaga era una vaga i volia dir que el transport públic para totalment i que per tant un es busca la manera d'anar a treballar o bé ho fa des de casa.

En adonar-me de la situació vaig estar preguntant-los-hi sobre com ho veien ells que paressin per complet els serveis. A mi no m'era fàcil ni m'ho és ara entendre com pot ser que un SERVEI PÚBLIC s'aturi al 100% ja que llavors no s'adiu ni a servei ni a públic i per tant no és el que diu que és. Va ser inebitable buscar les "causes" aparents d'aquesta aturada que des del meu punt de vista semblava més que tinguessin ganes de remoure la capital Europea que una altra cosa. Tot i així no hi ha un motiu clar ni informació que sigui quelcom contrastat, ja que els transportistes es queixen per males condicions però no hi ha un govern que defineixi una posició ni tampoc una llei per com han d'actuar els serveis públics.

Així doncs després d'aquesta Jornada en la que un es pot adonar de la necessitat d'autoritats competents que puguin regular i/o evitar el "caos" en les poblacions; sol em queda donar les gràcies al Sr. John Cristophe i al Sr. David Dias que són els que m'han portat i tornat, respectivament, a casa amb els seus cotxes d'empresa....

Mes informació:
http://www.lesoir.be/
http://www.stib.be/index.htm?l=fr


Fins noves prósperes notícies amics!!!!

(tres dies i mig als núvols)

Bones amics…

Us podríeu preguntar que com es que fa tants dies que no hi havia noticies a Macedoniablanca però es que he estat al paradís! On esta això? Doncs a la terra ferma! A Lleida!

Ha sigut un cap de setmana intens difícil de definir amb paraules que no siguin: impressionant, bonic, intens, càlid, espectacular, emocionant…. FELIÇ!

L’esdeveniment principal era la celebració de 25 anys dels meus pares que casualment coincidia amb el cap de festa major de Lleida així doncs vaig poder assistir a l’actuació de diumenge al matí dels castellers de Lleida… actuació que ens va deixar a tota la plaça sense paraules. Van assolir el repte marcat… des d’aquí FELICITATS!

A més vaig poder veure també als meus amics, l’equipoA, la Laureta,... i anar a la primera reunió d’esplai. No em puc queixar del munt de coses que vaig fer i de lo bé que vaig menjar!

Estic preparant un super reportatge ;)

Fa 25 anys...

A vegades, és per un llarg camí a través de la vida que trobem el nostre somni.

Per molts anys poguem viure aquesta felicitat en família!